Més d'un any després que Can Sabater tancàs les portes per reforma, la casa on residí l'escriptor Llorenç Villalonga encara roman sense activitat. El 9 de maig el Consell de Mallorca inaugurà el centre, tot i que encara no tenia el final d'obra, i sense quedar obert al públic. Ara, tot suggereix que a partir de la setmana vinent es tornarà a obrir la casa museu i, cosa que és més important, s'omplirà de contingut. Així ho ha assegurat la seva directora, Gemma Pasqual, per avançar que amb vista als propers mesos s'hi iniciaran activitats musicals i per a infants. La primera activitat prevista a la casa que acollí l'autor de Bearn durant la Guerra Civil, serà un concert a la fresca el proper 13 de juliol, a càrrec de la camerata La Stravaganza, dirigida per Joana Maria Coll.
Més temps haurà d'esperar la casa museu del pare Rafel Ginard de Sant Joan, ja que encara no ha obert i es desconeix quan s'hi podran iniciar les activitats. L'11 de maig, el Consell de Mallorca també tallà la cinta inaugural de la casa natal del folklorista, que després de les obres s'ha de convertir en un centre sociocultural per a Sant Joan, a més de servir d'aula i centre d'estudi. Si bé a la casa del pare Ginard les obres estan del tot concloses, encara falta instal·lar-hi el mobiliari, com també l'obra de l'estudiós dipositada a la Porciúncula.
Aquesta casa tradicional mallorquina fou adquirida pel Consell el 2002 a proposta del Col·lectiu Teranyines i, a diferència del centre de Binissalem, ha necessitat una reforma important que s'ha allargat mig any i que ha comptat amb un pressupost de 280.000 euros. Les activitats que s'hi duran a terme hauran de tenir un auditori reudit, o bé realitzar-se en altres indrets, ja que les dimensions de l'immoble no són gaire grans. Tot i això, la Fundació presenta dins el seu calendari d'activitats un concert dedicat al pare Ginard, a la parròquia de Sant Joan, per al 21 de juliol. Una altra iniciativa engegada pel Consell és la creació d'una casa museu a Santanyí, la del poeta Blai Bonet. En aquest cas, el projecte està en mans dels arquitectes del Consell. L'objectiu de tot això és crear tres centres museístics i d'investigació dedicats a la narrativa, la cultura popular i la poesia en català feta a l'Illa.
