Dos cans incansables juguen per entre les palmeres, cerquen la frescor de les sèquies per on hi ha passat l'aigua, s'animen quan ensumen l'olor que arriba de la cuina, finalment, s'estiren un al costat de l'altre i s'endinsen per una llarga sesta. Des del jardí de l'Old Oasis Safari es veu tota la gran extensió de palmeres que només s'acaba quan topa amb les dunes que s'aixequen per engolir qui es posi al davant. L'arena només deixa lloc perquè de l'ofegament se'n surtin algunes palmeres i acàcies que se les saben totes. A Mandisha, tan sols a uns pocs quilòmetres, les dunes ja tapen jardins i alguna casa. El jardí de l'establiment és el començament del gran palmerar, que a vegades ha de retrocedir per l'excés d'aigua. Per entre els arbres -bàsicament palmeres, oliveres i albercoquers- hi passen cantant canals d'aigua calenta. Amb el seu fullam es van protegint mútuament, però són les palmeres les que donen el millor i més alt para-sol. A vegades un raig de sol es fica entre el fullam, va a parar dins l'aigua que se'n va i, amb la seva lluminositat, enlluerna l'entorn. Durant totes les hores de claror un pou aboca el seu cabal d'aigua calenta dins un safareig on es banya la gent.
És aquí, dins aquest entorn de Baharia conegut com el Bishmo, prop de restes arqueològiques romanes, on és possible fer vida sense ensurts. A vegades l'establiment només té un client, però això no hi fa res perquè és ben fàcil acomodar-se a la situació de viure dins el silenci i un poc lluny de tot. Perquè, a Baharia, el millor és anar-hi a viure sense pressa. Si es vol es podrà intentar visitar les famoses mòmies daurades i fer una volta per uns punts arqueològics que testimonien la importància que antigament tenia l'oasi. Després de tot això hi ha la vida de cada dia, relaxar-se a l'ombra de les palmeres, banyar-se al safareig d'aigua calenta i, quan se'n tinguin ganes, menjar assegut a un pedrís a l'ombra. Amb quatre coses la gent de la cuina prepararà alguns plats que, amb un vi com l'Obelisk, serà àpat suculent que els dos cans juganers també voldran tastar. Si ho aconsegueixen, llavors faran guàrdia davant la porta de la cambra del visitant generós. I passarà el temps.
