«A la Velvet ens vam proposar de fer música impossible d'imitar»

John Cale actuarà dia 22 a Lloseta per presentar «Circus Live»

09/03/07 0:00

J.CABOT. Palma.
John Cale té fama de malhumorat. Però sembla més aviat educat a l'altre costat del telèfon. Parla de Circus Live (EMI, 2006) com el seu últim gran projecte. Es tracta d'un àlbum en el qual repassa al costat de la seva nova banda quaranta anys de carrera i que presentarà el pròxim dia 22 al teatre de Lloseta.

-Sí, especialment els que trobaven a faltar la part més salvatge del meu treball, els que encara recorden el període del rock'n'roll.

-A Circus Live repassau bona part de la vostra carrera. És, potser, el tipus de disc que molts fans esperaven de vos.

-Fins a quin punt està relacionat fer un disc com aquest amb HoboSapiens i BlackAcetate, que han suposat el seu retorn al rock?
-En realitat, crec que es deu més a la meva manera de treballar d'algun temps ençà. Em vaig tèmer que ho passava millor escrivint a l'estudi, que així treballava més ràpid. Així que intent entrar a l'estudi sense idees preconcebudes. A més, he tingut molta sort trobant la meva actual banda. Els encanta arriscar-se i ens divertim molt en directe. De fet, la idea de Circus Live va començar amb els arranjaments que vam fer a un parell de velles cançons.

-L'herència de The Velvet Underground ha estat reivindicada per molts. Com us sentiu sobre això?
-Mai no vaig voler que ningú imitàs el que fèiem. No crec que imitar ningú sigui bo per a l'ànima. Crec que és millor que facis el que fas bé. Ningú no hauria de copiar-nos perquè vam ser com una revolta. En els seixanta, per tocar a Nova York havies de tocar el que era a les llistes, alguna cosa, que fos al Top Ten. Així era com aconseguies un treball de música. Però nosaltres ens vam negar a fer això. Ens vam proposar de fer una música que fos impossible d'imitar o copiar. Va ser una cosa realment elaborada, volíem que fos complicat imitar-nos.

-Pot ser que sigui per això que The Velvet Underground ho va canviar tot.
-Sí, aquesta actitud la teníem els quatre, no només dos.