Un equip d'investigadors conformat per experts de distintes universitats ha realitzat una troballa de la indústria lítica més antiga coneguda fins ara a les Illes Balears. Les restes arqueològiques descobertes al jaciment de Binimel·la (Menorca), datades entre el 6.000 i el 4.000 abans de Crist, estan compostes per 200 peces, 91 de les quals han estat «tallades intencionadament», i 52 «han estat retocades i convertides en eines», explicà l'investigador Manel Calvo.
«Al continent, aquest mateix tipus d'eines tenen una cronologia d'entre 5.000 i 7.000 anys per la qual cosa l'existència d'aquestes peces a Balears podria indicar que l'home almenys hauria visitat les illes per aquesta època, malgrat que no s'hi establís fins entorn al 2500 abans de crist», afegí.
La tipologia de les peces trobades a Binimel·la, i d'altres sílex procedents del nord de Ciutadella que han pogut ser estudiades pel professor Calvo, recorden «estratègies d'exploració lítica pròpies de comunitats epipaleolítiques del continent europeu, que corresponen a una antiguitat entre els 8.000 i els 10.000 anys». En tot cas, «aquestes mostres d'indústria lítica al nord de Menorca s'allunyen molt d'altres trobades a les illes cronològicament més modernes», i és per això que el descobrimet obre noves vies d'investigació i obliga a revisar els models existents sobre colonització humana a les Illes.
Ara les hipòtesis sobre les quals els investigadors treballen se centren per una part que el jaciment reflecteixi un tipus de colonització estacional a Menorca per part dels caçadors recol·lectors, o bé que el jaciment de Binimel·la sigui el reflex d'algun tipus d'establiment més o menys permanent a les Illes que acabà amb l'abandó de la població de l'illa.
Aquesta recerca encara es manté oberta gràcies al suport del Consell de Menorca.
Els detalls del descobriment es publicaran en el número 30 de la revista Mayurqa del departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB en un article de Josep Fulloa (UB), Manel Calvo (UIB), Xavier Mangado i Taniel Danelain (Universitat Pierre i Marie Curie), i Cristina Rita i Joana M. Gual, del Consell de Menorca.
