Un Sabina melancòlic omplí ahir vespre la plaça de Toros de Palma

Capell i jaqueta de frac negres, texans i esportives vermelles, el trobador va fer la seva aparició a l'escenari prop de les deu. Amb el seu bastó a la mà dreta, amb prou feines es va despatxar amb un «Bona nit» i va arrencar el que seria una espècie d'antologia de la seva extensa carrera com a cantautor.

Una mica envellit, cosa que li afegeix encant, cos i maduresa, Sabina se les va compondre per lluir digne, encara que molt melancòlic.

Va extreure de la seva maleta plena de cançons el to gairebé intimista i reposat, com si la plaça de Toros de Ciutat li quedàs petita. Mai no va voler aparèixer com el fatxenda que alguna vegada va ser, i a canvi d'això va oferir als seus músics protagonisme.

Pájaros de Portuga Pie de guerra, Ay, Rocío, Paisanaje, Con lo que eso duele o Nube negra li van servir de pretext per justificar el seu darrer àlbum, Alivio de luto, per endinsar-se, llavors sí, com traient-se de sobre un pes, en els seus clàssics. Mentiras piadosas, Nos sobran los motivos Conductores suicidas, Calle Melancolía,Peor para el so i La cançó del pirata van reviure molts records i passions. I li van tornar a aquest petit però talentós home el millor que el públic sap fer: aplaudiments a voler, cors en les cançons, visques i més aplaudiments. Sabina, coneixedor de l'ànima i de les seves tortuositats, va regalar un enginyós i potent poema dedicat a l'Illa en el qual es reconeixia mallorquí perquè és deixeble d'Homer i que acabava amb un «...la Palma que m'empalma, és la de Mallorca», homenatjant a la seva manera, irreverent, les més de cinc mil ànimes que van anar a escoltar-lo i a gaudir-lo.

Pancho Varona, José Romero, Olga Román, Antonio García de Diego i Jaime Asúa van sonar convincents i segurs, fins i tot virtuosos en els moments en els quals el guió ho requeria.

Sabina guardava per al final, com amagant el millor, Llueve sobre mojado i 19 días y 500 noches.