XAVIER RIUTORT.Palma.
El llaüt L'Alzina continua el seu procés de restauració, a cura dels membres de l'Escola de Mestres d'Aixa del Consell de Mallorca. La recuperació de la nau, cedida per l'Associació d'Amics del Museu Marítim, és el segon projecte important d'aquesta acadèmia d'artesans de la mar.

Amb La Balear ja navegant des de fa temps, els aprenents d'aquest ofici tradicional es dediquen a restaurar aquest llaüt de gairebé nou metres, exactament de 44 pams en el registre mariner mallorquí.

«Aquest vaixell participà a l'Expo de Sevilla de l'any 1992. Però per manca de cura s'havia deteriorat. El va recuperar l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca, i el cedí a l'Escola de Mestres d'Aixa del Consell perquè procedís a restaurar-la», explicà el mestre Guillem Cifre.

«Quan finalitzin les tasques i sigui per fi a la mar, esdevindrà un símbol del taller, però també de Mallorca, com ha passat amb La Balear», manifestà Bartomeu Calafell, director insular de Medi Ambient.

Una tasca de rehabilitació ció que conjuga la restauració de les parts originals en bon estat i la renovació de les parts deteriorades o inexistents. «Volem conservar el màxim de peces del llaüt, per mantenir la seva essència. En certa manera és una embarcació única, ja que el mestre que el va fer va crear una embarcació amb les seves mides i proporcions particulars. La fusta i les diferents parts que el constitueixen, li donen molta vitalitat i bellesa. Les seves formes i voltes són un poc com les d'una dona», en paraules de l'oficial i monitor Josep Florit, antic alumne d'aquest centre formatiu.

Una primera passa del procés és fer els plànols de l'embarcació, l'abstracció de l'estructura en un disseny.

El segon moment, en el qual es troben ara els artesans, és la restauració pròpiament dita, la recuperació de les peces conservables i la substitució de les que són irrecuperables. Els mestres i els aprenents cerquen en tot moment aproximar-se a aquelles formes que ideà el mestre creador, intuïdes a les costelles del llaüt.

La passa següent és tornar al vaixell la xàrcia, tot el sistema que permet aprofitar la força del vent per navegar: el màstil, o arbre, l'antena i el botaló. «A més, L'Alzina duia un aparell opcional: major, trinquet i mitjana, que també recuperarem», explicà Cifre. A part d'aquests elements de fusta per estendre les veles, la navegació amb vela llatina necessita «elements auxiliars de corderia, com les gases, les politges, les cornamuses, les bites i les macetes», explicà Florit.

Per acabar, serà necessari instal·lar-hi un motor, com en el cas de La Balear, amb vista a unes condicions de seguretat per fer-lo adequat a l'aprenentatge i als viatges per la Mediterrània.

Es preveu que la restauració de L'Alzina, que començà pel juliol de 2005, finalitzi pel de 2007, coincidint amb l'acabament del curs actual de mestres d'aixa, en el qual participen 10 alumnes de la tercera promoció i la Brigada de Restauració de Patrimoni; a més d'antics alumnes de l'Escola vinculats ara amb un contracte laboral, sempre sota la direcció del mestre d'aixa Guillem Cifre.

Després de l'avarament d'aquest vaixell, començarà la recuperació d'El Port Blau, un llaüt més gran que L'Alzina, destinat un temps a la pesca de la llagosta i possiblement a l'estraperlo.