Alceu Ribeiro Mediondo va néixer a Artigas, Uruguai, el 1919. De molt jove va obtenir una beca de la Intendència que li va permetre començar estudis de pintura. El 1939 es trasllada a Montevideo. Durant un decenni, va treballar sota les directrius del mestre Joaquín Torres García. Ribeiro es convertí en un dels alumnes més destacats del mestre del constructivisme i vertader impulsor de la modernització de les expressions artístiques a l'Uruguai.
El constructivisme de Torres-García, basat en l'ordenació dels diferents elements plàstics dins l'obra, marcaria no sols els inicis de la seva trajectòria pictòrica, sinó totes les etapes posteriors. Durant un decenni treballà sobre les directrius del mestre Torres. Després de diferents etapes, Ribeiro ingressà, el 1962, com a professor de dibuix a la Universitat de Treball, de Montevideo, activitat a la qual es dedicà durant vuit anys, temps que alternà amb l'exercici de l'art i etapa en què començà a treballar els assamblages, de fustes encolades i pintades a l'oli, sempre dins els postulats del constructivisme, reinterpretant amb una personal i vigorosa visió del color i de les proporcions.
El 1974 s'establí a Mallorca. Aleshores s'inicià el període de consolidació del seu llenguatge, que cercaria sempre l'equilibri entre la raó i l'emoció. Amb una gran austeritat compositiva, les imatges i els objectes són ordenats en una successió molt estudiada de plans verticals i horitzontals, a fi de fer una estructuració geomètrica de la realitat.
La figura, les natures mortes i el paisatge són els eixos centrals de la seva temàtica. Entre les exposicions dels darrers anys, mereixen una menció especial la retrospectiva de l'obra realitzada a Mallorca a la Misericòrdia el 1991 i la mostra que organitzà el 1996 Cort, també al Solleric.
