X. RIUTORT.Palma.
Carles Marín és professor de periodisme i de comunicació audiovisual a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Ha publicat fa poc el llibre Periodismo audiovisual. Información, entretenimiento y tecnologías multimedias, en el qual parla de l'infoentreteniment, un format televisiu que combina la informació amb l'entreteniment, i cap al qual van a poc a poc els informatius.
-Aquest infoentreteniment no du cap al sensacionalisme?
-No hi ha més manipulació ni sensacionalisme, hi ha un canvi de format, tant en relació amb la forma com amb l'estil, i també respecte del contingut.
-Aquest canvi no deixa de banda la informació política?
-Sí, però es guanya pel cantó de la realitat social. Hi ha una nova sensibilitat periodística que acosta a la gent els problemes més humans i quotidians, amb un llenguatge més col·loquial. La gent s'hi vol sentir representada: els interessen els seus problemes directes, per exemple l'habitatge o el tabac.
-I l'increment de la crònica negra tampoc és un augment del sensacionalisme?
-L'increment de la crònica negra no és tant per un augment del sensacionalisme com per la voluntat de denunciar problemes socials, com ara la violència de gènere.
-Però aquesta aproximació no provoca que tothom vulgui dir-hi la seva, que valgui tot, com als reality shows?
-Jo no crec que tot valgui: la televisió necessita autoregulació, no tan sols la pública, sinó també la privada, perquè també té una concepció pública, té concessions de l'Estat. S'ha d'evitar el telefems, perquè de vegades es confon mala qualitat amb entreteniment. Fins i tot a internet hi ha d'haver una certa mena de control.
-Quant a internet, no acabarà substituint la televisió?
-Passa que es comencen a integrar en un mateix suport i aviat s'unificaran perquè en un mateix aparell hi tindrem internet, televisió, telèfon i altres novetats tecnològiques.
