La Mona Lisa pintada per Leonardo Da Vinci era una dona feliç en un vuitanta-tres per cent, estava farta en un nou per cent, atemorida en un sis per cent i enfadada en un dos per cent, segons una anàlisi del seu famós somriure realitzada per un ordinador de la Universitat d'Amsterdam.

Aquest darrer va aplicar el seu programa de «reconeixement d'emocions» a l'obra realitzada el segle XV per l'artista italià per «revelar» el secret del somriure de Mona Lisa, que és un dels més profunds misteris de l'art mundial.

Ara, gràcies a l'ordinador holandès, el secret de La Gioconda (l'altre nom del famós retrat) estarà a l'abast de tot aquell que llegeixi el pròxim número que el setmanari britànic científic New Scientist publicarà aquest dissabte.

L'algoritme, desenvolupat en col·laboració amb la Universitat d'Illinois (Estats Units) intenta determinar els sentiments que experimenta una persona a través de l'examen dels seus trets facials, com la curvatura dels llavis o les arrugues al voltant dels ulls.

De fet, el somriure de Mona Lisa, aquesta Gioconda que Leonardo llegà a la huminitat, és el retrat que féu Leonardo d'una dona jove de la qual fins i tot se'n desconeix la identitat, que ha esdevingut un dels majors misteris de l'art i s'hi han dedicat llibres, pel·lícules i tractats.