Maria Antònia Ferragut s'estima més la segona línia, la feina a l'ombra, parlar amb els resultats, deixar els protagonismes als altres. Però una vegada que venç la timidesa inicial s'entusiama, i més quan explica la seva feina, i transmet passió. Cap de promoció interior de la cultura escrita de l'Institut d'Estudis Baleàrics, es mostra orgullosa d'un dels principals mèrits assolits en els darrers temps: l'exposició Irradiacions, que fins al 17 de juny, i comissariada per Carme Castells, es podrà veure a la Llonja.

-Com arriba Maria Antònia Ferragut a l'IEB?
-No ho sé. Jo tota la vida havia estat treballant en un departament de cultura de Calvià i tenia alguns contactes amb la gent de Palma. Allà havia conegut en Biel Janer i també en Miquel Segura. Supòs que se sospesaren molts de noms abans del meu, i al final, mira...

-I és com us ho esperàveu?
-Mai una cosa és com t'esperes. De vegades és millor i d'altres és pitjor. Allò que està clar és que hi ha moltes de coses per fer i necessitam doblers i recursos per anar endavant, i que, com es lògic, tot es pot millorar.

-Fins a la inauguració d'«Irradiacions» heu estat actuant a l'ombra, en un segon terme dins de l'IEB...
-I esper que continuï així perquè no tenc cap interès en ser mediàtica i en sortir a les fotografies.

-Què és «Irradiacions»?
-És un dels nostres projectes més importants i el resultat obtingut és bo perquè darrere hi ha hagut un equip que ha fet molta de feina. «Irradiacions» és una proposta valenta que va sorgir del president. No s'havia fet mai i era obvi que es podria haver fet, però si ningú no ho havia fet és perquè tothom sabia que podria ser una exposició molt polèmica.

-I n'hi va haver quan fou llevada per la recepció als Prínceps d'Astúries... -No sé si va ser una sort o una desgràcia. Allò que és cert és que va aconseguir que es parlàs de l'exposició, i això és molt bo.

-Us han sorprès els elogis a l'exposició que han arribat des de sectors i persones totalment en contra de la política de l'Institut d'Estudis Baleàrics?
-Jo no ho esperava i sempre és bo, encara que no sé fins a quin punt ho han dit per dur la contrària. Aquest món és molt mediàtic i la gent vol sortir per qualsevol cosa.

-Sou l'encarregada de promocionar la literatura a les Illes, supòs que abans de posar-vos a la tasca haureu fet una diagnosi dels problemes. Quins són?
-Aquesta és una resposta a nivell personal. Crec que el gran problema són les històries internes que hi ha entre els escriptors i els editors i generalment passa tot el que passa al món de l'art, que és que no hi ha cohesió i cadascú va pel seu camí i el més senzill és criticar. L'Institut d'Estudis Baleàrics per si sol no posarà tothom d'acord en un sol objectiu comú. Aquesta exposició evidencia que hi ha molts d'escriptors i que cada un d'ells s'ha de moure, perquè nosaltres sols no arribarem a tot. El més fàcil seria ajuntar els esforços i poder fer un projecte en comú.

-I així i tot, un dels objectius principals de l'Insitut és fer que els nostres creadors no se sentin marginats, isolats. Creis que tenen aquesta sensació?
-Supòs que hi ha de tot, però allò que està clar és que un escriptor no pot estar esperant segut que venguin a salvar-li la vida. Les institucions han de donar suport a la cultura per intentar que arribi enfora, però soles no poden.

-Manca professionalitat?
-També hi ha de tot. Hi ha escriptors i editors que fan una feina molt ben feta, i d'altres que es pengen.

-L'Institut encara no té un any de vida i la trajectòria ha estat esquitada amb alguns esculls... la polèmica de Frankfurt, veus crítiques amb la campanya de Nadal, la dimissió de Sebastià Alzamora... així i tot, el veis consolidat?
-Jo crec que no està consolidat perquè un any no ha estat suficient, hi ha hagut canvis, però jo crec que hem d'estar contents perquè s'ha fet feina i bona feina. En queda molta per fer, però per això necessitam el suport dels polítics que han de creure amb el projecte, com també el dels creadors, perquè no oblidem que l'Institut no està fet només per a promocionar els escriptors.

-Ha canviat la vostra vida des que sou a l'Institut?
-És més tranquil·la que abans. Quan treballes en un Ajuntament estàs més a primera fila i has de fer moltíssima feina perquè es noti una mica. És difícil fer feina en el món de la cultura des d'un poble, perquè quasi ningú en fa cas, ni tan sols la premsa. Fins al projecte de l'exposició he pogut fer la feina d'una altra manera.

-La marxa de Sebastià Alzamora obligarà a replantejar la distribució de feines...
-Si no ve algun altre haurem de repatir-nos aquestes tasques, però no hi haurà problemes perquè a l'Institut tots col·laboram molt entre nosaltres i tenim bones relacions.

-S'ha incrementat la pila de llibres per llegir de Maria Antònia Ferragut?
-Sobretot d'autors de les Illes Balears. Sempre he tengut piles de llibres pendents per llegir i per rellegir, però tant de bo tot fos com això.

-Ve ara un període de calma i reflexió per organitzar el curs que ve?
-Ara veurem què volem fer i on arribarem per a la temporada que ve. Tenim dos mesos per planificar-ho molt bé.