algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
24°

Els premis Cavall Verd homenatjaran l'escriptor Guillem Cabrer a Esporles

Els guardons de l'Associació d'Escriptors recordaran i recuperaran la seva figura

90426

Antònia Vicens és la vicepresidenta de l'AELC

La propera edició dels premis Cavall Verd, que convoca cada any l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, honorarà la figura de Guillem Cabrer. Així ho va explicar a Diari de Balears la vicepresidenta de l'entitat i màxima dirigent a les Illes Balears, Antònia Vicens. Per retre-li aquest homenatge, el sopar de lliurament dels premis i les activitats que els acompanyen -una taula rodona sobre la figura de l'escriptor i un recorregut pels paisatges de la seva obra- es realitzaran a Esporles, on Cabrer passava moltes de temporades, sobretot durant els mesos d'estiu.

De moment, l'Associació ha iniciat els primers contactes amb l'Ajuntament de la Serra per veure com es pot organitzar l'acte. També s'està cercant un espai prou gran per al tradicional sopar de lliurament dels premis. Guillem Cabrer va néixer a Palma de Mallorca el 1944 i hi va morir l'estiu del 1990. Cursà estudis eclesiàstics i es llicencià en filosofia a Roma l'any 1969. Abandonada la carrera religiosa, es dedicà a l'ensenyament com a professor de català en unes escoles de Badalona entre el 1973 i el 1977. Més tard, l'any 1977 va tornar a Mallorca per impartir classes a la Universitat de les Illes Balears.

Antònia Vicens remarcà, per sobre de totes les seves obres, la importància de la novel·la Merlot, del 1977. Aquesta obra remarca la seva visió personal de l'aristocràcia mallorquina, un tema que també era ben present en El Minotaure, de l'any 1990.

En narrativa també va publicar la novel·la breu Amanda Duçai o la vertadera vida de Catalina Rigo (1978) i el llibre de narracions Tumbet, del 1976.

Però Guillem Cabrer no es va limitar a aquest gènere, sinó que destacà com a poeta i com a dramaturg i director teatral. En la primera d'aquestes dues factetes hi sobresurten Carta Oberta del 1979; Barcelona, del mateix any; Tonades d'engelosir publicat el 1980; Retrets i pregàries, del 1984; i Amor somriu de perfi, del 1980.

Aquest autor compartí el conreu del teatre amb el darrer dels homenatjats per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Pere Capellà. Així, va publicar el drama Aina Sacoma, amb el qual va guanyar el Ciutat de Palma el 1972; i les peces Les roselles diuen no (1974); El capitel·lo de 1976 i Monòlegs, del 1980. També va estrenar tres obres més: Els bojos, Freturós l'impotent -amb la qual obtingué el premi Born de Teatre el 1979- i Varennes, del 1980.

Segons explicà Vicens, «la intenció de l'Associació és anar recuperant cada any l'obra i la figura d'un autor vinculat amb les Illes».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.