M.D./P.G./J.N.Palma.
La Justícia de Balears rebé ahir tres denúncies per presumptes delictes contra el patrimoni a l'avinguda Antoni Maura i sa Calatrava. A elles s'han de sumar dues més presentades anteriorment per Esquerra Unida-Els Verds i una altra, signada a títol individual, de dues ciutadanes.

A aquesta situació, mai no vista a la nostra Comunitat en un assumpte relatiu al patrimoni, s'afegeix el suport d'un ample sector de la ciutadania, que ha expressat el seu malestar a través d'una concentració i en diverses taules rodones i debats... També s'ha intentat via administrativa tornar enrere les decisions preses per Patrimoni i Cort.

I és que, en totes aquestes actuacions, arqueòlegs i experts en patrimoni han qüestionat reiteradament les actuacions dutes a terme per les administracions responsables de la salvaguarda del Patrimoni, el Consell i Cort. Les denúncies presentades ahir corresponen dues d'elles a Antoni Maura, mentre que la tercera, interposada per l'Associació de Veïns de sa Calatrava, fa referència al jaciment del bastió d'en Berard localitzat a l'esmentada barriada.

A primera hora del matí, ARCA denunciava al jutjat, i el PSM al jutjat i la Fiscalia, el «desmantellament» de les darreres restes arqueològiques que encara estaven «in situ» a la zona arqueològica de l'avinguda Antoni Maura sense la pertinent autorització.

Tant l'associació com el partit nacionalista demanen l'adopció de «mesures cautelars urgents de protecció del patrimoni sortit a llum» davant la consideració que «s'està infringint clarament diversos articles de la Llei de patrimoni, ja que no s'ha informat degudament la comissió de Patrimoni del Consell».

A les dues demandes es considera que el desmuntatge de les estructures de les restes del pont islàmic del segle X que està duent a terme l'empresa adjudicatària de les obres de l'aparcament, l'Ajuntament i la Societat Municipal d'Aparcaments (SMAP), «no es troba emparada per cap autorització» legal.

L'únic vistiplau existent, segons recorden, es basa en l'informe del cap de l'àrea d'Arqueologia del CIM, Jaume Cardell, que es fonamenta en l'informe del director de l'excavació, Rafel Turatti. En cap dels escrits es fa referència a l'estructura islàmica esmentada i, en canvi, s'explicita que l'excavació està inconclosa.

Tant ARCA com el grup nacionalista justifiquen la seva sol·licitud de mesures cautelars d'urgència per part de la justícia adjuntant a la demanda una relació dels articles de la Llei de patrimoni que consideren que han estat infringits amb aquesta actuació. Entre ells, posen especialment de relleu la vulneració de l'article 35, en què s'especifica que «els béns són inseparables del seu entorn i que és preceptiu disposar dels informes favorables del Consell...», tràmits que «no s'han seguit» segons reflecteixen amb diversos arguments detallats.

Pel que fa a sa Calatrava, a la denúncia es posa en relleu que es té «coneixement de l'autorització i conseqüent destrucció parcial del jaciment localitzat al bastió d'en Berard» i que «existeixen fundats temors que aquesta dinàmica afecti la resta del jaciment».

La cronologia d'aquesta zona arqueològica abasta un ventall que va des del segle primer abans de Crist fins el segle passat i els estrats antics i medievals pràcticament no han estat afectats. Pels veïns, que fonamenten la denúncia en l'informe tècnic realitzat per arqueòlegs independents, les estructures més rellevants són les d'època romana i islàmica i, donat que la investigació sobre la ciutat romana «és molt pobra», s'afirma que «aquest jaciment aporta dades inèdites que el fan especialment interessant». Aquesta informació fa referència principalment al fet que aquest jaciment ofereix la primera constància arqueològica de la ciutat romana establerta més enllà de la murada. Així, a partir d'això obliga segons l'informe, «a definir de bell nou el perímetre històric de la ciutat romana, en contra de les tesis tradicionalment acceptades». També hi ha indicis, segons l'informe de la denúncia, del possible context jueu, del qual tampoc no es té notícia arqueològica fiable i contrastada fins el moment.

Per aquests motius principals, la denúncia posa en questió l'actuació de la ponència tècnica de Patrimoni Històric que informà a favor que es pogués començar a construir un bloc de pisos en un dels extrems del solar del bastió d'en Berard.

La denúncia també recorda que «no es pot autoritzar una obra sense haver exahurit tot el jaciment» i, en aquest cas, apunta que es pot «considerar aquest extrem de màxima transgressió quan es destrueixen elements no excavats totalment». Aquest són, en concret, «dos murs que tots els indicis aporten que continuen mes enllà dels límits del solar».

També ha desaparegut un mur antic que aparentment, segons la denúncia, sembla formar part de la murada medieval o de tractar-se d'una murada més antiga. Per a la destrucció d'aquest mur, la denúncia afirma que «no es té constància documental que hi hagi hagut cap permís explícit per part dels organismes competents».

La denúncia planteja diverses qüestions sobre l'autorització de Patrimoni per iniciar les obres d'un nou edifici. Entre elles es planteja si «es dóna per suposat que no hi haurà cap entrebanc que suposi el replantejament de l'espai útil o com pot plantejar-se integrar les restes patrimonials a un projecte del qual ja s'ha iniciat l'execució.