P.GIMÉNEZ.Palma.
Representants del Comitè Espanyol d'Història de l'Art (CEHA) donaren suport ahir les mobilitzacions ciutadanes que s'enfronten «a les polítiques de fets consumats pròpies d'una administració de determinat color», que arrasen el patrimoni per construir aparcaments al centre -en al·lusió al cas d'Antoni Maura. Al mateix temps, els experts criticaren la «perversitat» amb la qual es maneja el ciutadà, «fent-li creure que si no éstà a favor del desenvolupament és un paràsit de la societat que no vol apostar pel futur, quan moltes vegades el futur està en la història».
Els doctors d'Història de l'Art i membres de la junta directiva de la CEHA Miguel Àngel Castillo i Alfredo Morales, dos dels prop de 300 especialistes que prenen part al XV Congrés Nacional d'Història de l'Art que es desenvolupa al Centre de Cultura Sa Nostra fins dissabte, expressaven així l'opinió per la problemàtica sorgida en la construcció de l'aparcament d'Antoni Maura de Palma.
En la presentació del congrés que organitza l'esmentada associació, a la qual també assistí la professora de la UIB i coordinadora de la cita Catalina Cantarellas, els experts defensaren la tasca de l'historiador de l'art per «valorar, conservar i reconèixer què hi ha en el nostre patrimoni d'identitat, de memòria i d'història col·lectiva per defensar-la», explicaren. Així mateix, ambdós advocaren per fer prevaler el «consens social» sobre els factors econòmics a l'hora de prendre decisions tan importants com és la construcció d'un aparcament al nucli d'una ciutat.
Tanmateix, el doctor Morales destacà que els experts d'Urbanisme desaconsellen la construcció de pàrquings al centre perquè «només incideixen a pol·lucir la ciutat i fer-la intransitable», aseverà l'expert de Sevilla. Pels motius exposats, ambdós historiadors qualificaren de «fonamentals les mobilitzacions per part d'una societat que se sent agredida» i que «ha de participar en la protecció del llegat de les generacions futures», afirmaren.
El doctor Castillo, que dictarà una de les sis ponències previstes al Congrés, versada sobre Turisme i patrimoni, cridà també l'atenció sobre la importància de conèixer bé el patrimoni cultural per cercar la sostenibilitat d'aquest binomi i fer del turisme cultural un «motor de desenvolupament i salvaguarda del patrimoni» tenint cura de no caure en el mateix esquema de turisme agressiu dels 60.
