JOANA NICOLAU.Palma.
La torre de cala Figuera (Calvià) està pendent de restauració des de 1997. Aquell any, el Grup per a l'Estudi de les Fortificacions (GEFB) denuncià per primera vegada a Patrimoni el mal estat de conservació i el perill d'esbucament d'aquest monument catalogat com a Bé d'Interés Cultural (BIC). D'ençà, s'han presentat més de cinc sol·licituds instant la consolidació d'aquest monument i el Consell mai no ha actuat.

A hores d'ara, tot i que el director insular de Patrimoni, Joan Josep Mas, informà el novembre de l'any passat que s'actuaria d'ofici, no s'ha fet absolutament res per evitar que esdevingui una ruïna. En representació del GEFB, Àngel Aparicio destacà que «sempre sembla que hi ha voluntat, que l'expedient se tramita, però l'actuació mai no arriba».

Actualment, aquesta construcció militar de 1579, avui dintre d'una propietat privada, és emprada sovint com a lloc d'esbarjo de joves del municipi els qui, en més d'una ocasió, juguen a veure qui llança les pedres de la construcció més enlluny, a conquerir la torre... Amb el pas dels anys, el mal estat s'ha acrecentat de manera que la seva boveda esfèrica està a punt de desplomar-se. Segons s'informà, ja presenta un crull de més de deu mil·límetres. «Si aquesta boveda cau, les possibilitats de recuperar aquest element seran mínimes», explicà Aparicio.

I tot, perquè Patrimoni no posà fre al procés de deterioració. «Quan nosaltres denunciarem el mal estat era molt bo de fer que Patrimoni, a través de Fodesma, arreglàs i consolidàs la torre. Eren necessàries només quatre pessetes, Fodesma feia l'obra i es passava la factura a la propietat, ara el cost serà molt superior, si és que se pot salvar», digué. Des del GEFB afirmaren que «en tot moment nosaltres hem intentat col·laborar i ajudar per a què no es perdi aquest element, fins i tot en les feines de restauració, però sembla que mai no hi ha hagut voluntat de fer-ho. Nosaltres col·laboram amb el Consell amb altres assumptes, Dragonera... però el cas de cala Figuera és un assumpte en el qual ja no hi podem fer res més del que hem fet. Fins ara, Patrimoni sols s'ha limitat a passar la patata calenta a l'Ajuntament i aquest a l'altra, sense arribar a acords amb la propietat», afegí.

La Torre de cala Figuera, que mai no va allotjar artilleria i que va ser utilitzada per enviar senyals, està construïda a base de maçoneria de pedra de gres del lloc, travada amb morter bord, amb peces de marès a tall de reforç. És d'estructura circular, amb dos cossos i una terrassa a la qual s'accedeix des de l'interior a la cambra voltada.

Aquest element patrimonial és tanmateix un més dels exemples de la situació en què es troben les fortificacions de les Balears. D'acord amb un informe del GEFB, el 47% de les 400 fortificacions que hi ha a les Illes Balears les trobam en estat ruïnós. La gran majoria d'aquestes fortificacions es troben a Mallorca i entre elles figuren des de torres a talaies, fortaleses, cases fortificades i altres estructures militars. Tot i aquesta situació, la gran majoria estan protegides amb la declaracció de BIC.

Per Aparicio aquestes fortificacions abandonades podrien ser restaurades i reconvertides en espais d'utilitat pública com museus, albergs, etc. «D'aquesta manera, no solament es recuperaria el nostre patrimoni de monuments, que podrien desapàreixer, sinó que s'introduiria aquest vessant cultural i lúdic que beneficiaria la societat illenca».