El 1995 l'escriptor Miquel Àngel Vidal va començar a escriure un seguit de relats que varen ser agrupats amb el títol de Les traïcions. A poc a poc, i a mesura que el volum de contes escrits anava augmentant, Vidal es va adonar que hi havia diferents temàtiques i estils en aquella obra que anava creixent i creixent, i per això va decidir agrupar-los de forma temàtica i conformar una trilogia. La primera part d'aquest projecte acaba de veure ara la llum amb la publicació de Cal·ligrafies agòniques, que ha publicat Perifèric edicions.

L'obra de Vidal es va fer el 2003 amb el premi Benvingut Oliver que s'atorga a Cataroja i el mes de març veurà la llum la segona part de la trilogia, editada per Proa després de guanyar el premi Roc Boronat. Respondrà al nom de La mesura de les coses. Segons va explicar l'autor a Diari de Balears aquests contes tenen com a protagonistes «personatges traïdors i miserables que simbolitzen caràcters humans negatius i que tenen algun element de traïció». En els relats que ha aplegat en aquesta ocasió -un total de nou en tres parts- ha incidit en aquells que «mostren el caràcter més ironic i fantasiós dels personatges». També podem trobar alguns dels relats més eròtics que ha fet fins ara, «que és una de les coses que s'han de destacar, perquè jo normalment no treballava en aquesta línia».

L'escriptor assegura que «jo no vaig escriure aquestes històries pensant a fer una trilogia, però després de fer molta de feina em vaig adonar que seria molt millor així». idal també es va mostrar d'acord amb aquells que consideren que el conte és un dels gèneres més complicats de tots els que existeixen. «El conte és complicat d'escriure. Es tracta d'un mecanisme en el qual no pot fallar cap peça. Dins un conte una petita errada fa que tot s'esbuqui, però també té l'avantatge que es tracta d'un temps d'escriptura prou breu. Els escriptors professionals no tenen problemes, perquè es poden permetre escriure una temporada en el temps que li fa feina. La novel·la és molt obsessiva i als contes hi entres i hi surts en un espai de temps curt».

Vidal també va explicar que «s'ha restringit l'edició de llibres en edicions importants i molts editors tenen la idea que publicar novel·les és més senzill per als lectors perquè només han de prestar atenció a una sola història en lloc d'entrar i sortir de cada text».