El tractament de les dones en les tendències avantguardistes del segle XX: el ressò del classicisme

Magritte, Van Dongen, Picabia i Sassu testimonien un allunyament dels nous estils en aquesta temàtica

Paquita GiménezPalma19/01/04 0:00

A començament del segle XX nombrosos moviments sorgiren com una manera de refusar l'estètica tradicional. Els artistes s'adherien a uns i altres amb la mateixa rapidesa amb què aquests se succeïen, cercant amb avidesa un llenguatge idoni amb el qual crear una identitat i una expressió pròpies. Tendències com el fauvisme, el futurisme, el dadà o el surrealisme varen néixer sota aquest signe. A pesar de les diferències d'estil entre cada un dels corrents esmentats, trobam un nexe comú entre els artistes que s'hi adscriviren: quan aquests autors abordaven la temàtica del retrat i de la dona, creaven composicions en les quals recuperaven el caràcter classicista propi de la Mediterrània.

El fons del Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard inclou per testimoniar aquesta part de la història de l'art obres de creadors ben representatius com Kees van Dongen, Magritte, Picabia i Aligi Sassu.

D'origen holandès, Kees van Dongen no es torbà a experimentar amb l'argument teòric propugnat pels fauvistes a fi de dur-lo al seu terreny. L'artista aconseguí obres d'un expressionisme vitalista i agressiu, a partir de l'ús de colors intensos. En qualsevol cas, a l'hora de representar la dona com en el retrat que Es Baluard exhibirà, Lola (1911), van Dongen, sense renunciar al seu llenguatge expressionista ni a la seva pinzellada vibrant, pintà una dona amb el rigor classicista.

De la mateixa manera René Magritte, un dels màxims exponents del surrealisme, en deixà de banda el radicalisme per pintar La séduction inatendue. Aquest oli sobre tela de 73 x 54 centímetres del 1942 és, sense cap dubte, una de les joies que el museu acollirà i una de les peces més preuades de la Col·lecció d'Art Serra. Es tracta d'un nu femení de tres quarts i la model del qual va ser l'esposa del pintor belga.

Quant a Dama espanyola, de Francis Picabia, representa un cas semblant al de Magritte. Reconegut dadaista, el pintor va concebre aquest oli sobre tela del 1927 a partir d'un canvi que suposà un retorn a la seva producció més realista.

Per la seva banda Aligi Sassu, vinculat amb el moviment futurista, pintà Le amiche el 1989. Aquest llenç, de tècnica mixta damunt tela i de 51 x 65 centímetres, representa un nus de suavitat extraordinària.