Un ocell semblant a un faisà està encastat en una paret. El cap li penja del sostre. Un altre volàtil de trets semblants sobrevola un ovni que és en terra ple de llums. En una vitroceràmica negra hi ha un llit groc fluorescent i un home rosa d'idèntica condició i unes botes blanques. A les samarretes negres es pot llegir «Te amo», mentre que sobre teles de purpurines hi ha dibuixos senzills i molt marcats. En un vídeo hi ha una submarinista.

Segurament molts de vostès es deuen estar demanant què tenen en comú tots aquests elements. A primera vista res, però integren el gruix de l'exposició Creo en el mas allá, de Blanca Pérez Portabella, que des d'avui es pot veure a la galeria Horrach Moyà.

Aquesta exposició «em permet mostrar per primera vegada el meu món personal al complet, hi queda del tot reflectit. En aquesta mostra crec que hi ha tots els ginys i totes les propostes, que aquí es veuen tan clares i que a la fi tenen sentit».

I és que Portabella assegura que «hi ha fantasies i rialles i molts de jocs. Els elements són molt variats, mentre que els materials són treballats amb molta de senzillesa, llevat de la peça de l'ovni, en la qual hi ha mesos de feina, sobretot en la selecció del material».

El joc és una de les coses que més interessen a l'artista, nascuda a Barcelona el 1973 i que ja havia exposat a l'Horrach Moyà, i per això mateix assegura que «la gran majoria de vegades la implicació de l'espectador és molt important».

A pesar del treball i de la concepció, en la qual és sempre present la ingravidesa, «en l'aspecte tècnic he fet una classe d'obra molt senzilla, sense complicacions de cap tipus. Totes les obres són fàcils de realitzar en la seva execució, però no en la concepció, i això és el que a mi m'agrada, perquè les peces surten de la immediatesa i moltes dels meus llibres d'autor, que són com una espècie de diari», afirma.

En aquest sentit, destaca la presència aclaparadora del dibuix en la seva essència. «Jo no puc dir que siguin pintures, baldament les peces siguin sobre tela. En el dibuix a més hi pots trobar una forma molt semblant a l'escriptura, amb la qual cosa s'aconsegueix molta de sinceritat. Jo sempre dic que no es pot mentir en cap dibuix; és molt difícil fer-ho, mentre que amb la pintura es pot aconseguir».