P.G.Palma.
L'any 1993 es donava a conèixer al públic mallorquí amb l'exposició individual que la Joan Guaita d'Art li dedicava, dipositant tota la seva confiança en el talent d'aquell suís recentment instal·lat a l'Illa. Avui, deu anys després, Guaita commemora aquell primer encontre i torna a cedir el seu espai a l'obra de Rolf Knie.
Sota el títoRolf Knie. 10 anys a Mallorca, l'espai de Palma inaugura avui vespre una exposició que romandrà oberta fins el 24 de juliol i que reuneix una selecció de sis pintures i dues escultures de l'artista suís. El pintor torna a inspirar-se al món del circ per realitzar les noves peces que presenta, com abans ho varen fer altres grans com Miró i Chagall -«l'art té una gran tradició en el món del circ», afirma-, i «perquè m'agrada treballar el meu món. L'obra que present som jo».
I és que s'ha de recordar que Rolf Knie va néixer al si d'una família, els Knie, amb més de 200 anys de tradició al major espectacle del món. Domador i clown, l'any 1977 fou decisiu perquè l'artista orientàs definitivament les seves passes cap al món de la plàstica.
En aquell temps «treballava ja entorn al meu món. Els animals, els pallassos, els domadors...», motius que protagonitzen també ara les pintures i que per atzar -«no tenia més paper»- va acabar pintant sobre una lona de circ, suport que encara manté. Després d'haver experimentat amb altres temàtiques com la cursa de braus i el retrat, Knie torna a endinsar-se al seu món perquè és la millor forma per aconseguir la seva màxima: «l'art en totes les seves direccions ha d'arribar al cor de l'espectador», afirma el creador. En la seva opinió, en moltes d'ocasions «l'art actual es troba a un carrer sense sortida», perquè cerca l'espectacularitat en nous camins que «estan mancats d'essència» i que necessiten d'una explicació per arribar al públic.
Treballador infatigable, «puc entrar el matí a l'atelier i sortir-ne el vespre», Rolf Knie també s'endinsa ocasionalment al camp de l'escultura. Com a prova, a la galeria Joan Guaita presenta dues peces. La primera, La vella cadira del vell clown, és una obra que pren com a base una cadira original que va pertànyer a un pallasso. Sobre ella reposa el violí que portava i una de les cames ha estat substituïdes per un fèmur. Aquest, simbolitza la mort i la cadira i el violí recorden el seu esperit. La segona peça, més figurativa, homenatja «el meu pare, un dels grans domadors de cavalls que hi ha hagut mai».
