JUAN AMADOR. París.
Pot resultar paradoxal escollir París per entregar un premi mediterrani, però tot recupera el seny quan es coneix l'emplaçament. El Centre Méditerranée de Littérature va reunir prop de cent persones a La Closarie des Lilàs per donar a conèixer els noms dels quatre escriptors que han estat guardonats enguany. El mallorquí Baltasar Porcel va ser distingit en la categoria de llengua estrangera per la seva novel·la Cabrera ou l'empereur des morts, la traducció al francès de L'Emperador o l'ull del vent, guanyadora del Ramon Llull del 2001.

La novel·la va ser traduïda per Marianne Millon i va ser publicat en francès per Actes Sud, una editorial de les considerades mitjanes, però amb una presència molt activa a fires internacionals com la de Frankfurt. Fa quinze anys que el Centre Méditerranée de Littérature de Perpinyà va instaurar els premis mediterranis. Són uns guardons molt importants a França i cada any es fan públics els noms dels guanyadors en el restaurant La Closarie des Lilàs, indret on es reunien personatges de la cultura (literatura, música o pintura) tan importants com Ernest Hemingway, que descriu el local a les seves memòries París era una festa i els seus encontres amb altres grans de la literatura com Scott Fitzgerald.

Baltasar Porcel es va mostrar il·lusionat per l'elecció de la seva obra com la millor a la categoria de llengua estrangera. Malgrat que assegura que «el català no és una llengua estrangera a Perpinyà», afirmà «que aquests guardons són importants per la publicitat i pels doblers», però es mostrà especialment content pel prestigi del jurat que l'ha distingit. L'escriptor Jean d'Armesson, Jean Daniel, director del setmanari Nouvel Observateur, o Françoise Nourissie són persones que compten amb un gran prestigi a França i formen la columna vertebral dels integrants del jurat, com també el president del premi Renaudot, André Brincourt.

La novel·la Cabrera ou l'empereur des morts relata la història dels deu mil soldats de l'exèrcit napoleònic que varen ser tancats a l'illa de Cabrera. Més de sis mil moriren de fam i de pesta i la novel·la de Porcel reflecteix aquest episodi en un treball que conjuga els fets històrics, existencials i filòsofics a la vegada que deixa la porta oberta a la intriga.

L'acte d'ahir va servir perquè es coneguessin els noms dels guardonats amb els premis, ja que a més de Baltasar Porcel també varen ser distingits Francis Surreau i Valentí Goby, però l'entrega oficial del premi es realitzarà el proper 13 de setembre a la ciutat de Perpinyà.

Baltasar Porcel ha vist la seva obra traduïda a nombrosos idiomes i recentement publicarà a Hongria, Itàlia, els Estats Units i França, encara que no sap quan tornarà a presentar una obra a Mallorca. L'escriptor, que a més a més d'aquest premi del Centre Méditerranée de Littérature ja ha rebut importants distincions a la seva obra als Estats Units (per la traducció de Cavalls cap a la fosca) i a Itàlia (premi Boccaccio), va aprofitar la jornada per parlar amb altres novel·listes, valors novells i autors consagrats de la literatura gal·la.

Després dels parlaments de les autoritats franceses i de Perpinyà, els escriptors premiats agraïren en un breu discurs l'entrega del guardó. En aquest, Porcel va explicar que «consider Homer el meu clàssic predilecte» i va recordar que literatures com la catalana o la francesa «vénen després de la llatina i la grega. Ser mediterrani per a mi és reconèixer això i que la realitat és transfronterera».

A l'acte hi foren presents entre d'altres el director del Colegio de España, José Varela; el director de l'Instituto Cervantes, Agustín Vera; i el director de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna.

El reconeixment del llibre de Porcel com el més important traduït al francès l'any passat, suposa la consagració de la política de traduccions del Govern de les Illes Balears. S'ha de recordar, però, que l'any passat la traducció de El Mar va quedar finalista per primera vegada d'aquest guardó i que la novel·la encara ocupa els prestatges de les llibreries parisenques.