Riki López posa música a la pel·lícula «El robo más grande jamás contado»

Monzón que va néixer a Mallorca i va viure els deu primers anys de la seva vida a l'Illa, es considera un gran admirador de López, per al qual va encarregar al cantant un tema «en la línia» del producte. «Ha sortit una cançó divertida sobre un lladre desastrós. Una història cantada en el seu estil particular. En aquesta pel·lícula Riki no ha realitzat cap paper, només ha posat música, però possiblement hi compti en la pròxima. Té una cara molt particular», diu el director. A més, aquest producte està estretament unit a l'Illa ja que van participar en la seva realització gairebé 1.000 figurants de Balears. El film es va rodar parcialment a Mallorca, amb dos platons d'excepció: l'aeroport de Son Sant Joan i la costa de Sant Elm.

López, d'ascendència andalusa, va sorprendre l'any passat als aficionats de la música amb el seu disc El hombre más feliz del mundo, el treball que el va consagrar com a mestre del «cantahumor», estil batejat per ell mateix. S'ha iniciat, per tant, una fructífera col·laboració entre dos mallorquins establerts a Madrid. A la pel·lícula, la cançó de Riki pot sentir-se alhora que els desitjables títols de crèdit, format per actors com Antonio Resines, Manuel Manquiña, Neus Asensi, Javier Aller i Jaime Barnatán. A més, apareixen en petits papers Sancho Gracia, Enrique Villán i Rosario Pardo.

La pel·lícula té un original argument: un grup de persones humils intenten robar l'impossible: El Guernica de Picasso, exposat al Museu Reina Sofia. «No és una pel·lícula de gags a l'estil d'Aterriza como puedas. Es tracta d'una història d'acció de molt d'humor i un ritme bastant frenètic. Els diàlegs tenen una certa «mala llet, té una mica l'esperit de les pel·lícules de Tex Avery», puntualitza el cineasta. Per a això, l'equip de rodatge va comptar amb la complicitat del museu madrileny. «S'ho van prendre amb molt bon humor i ens van deixar fins i tot rodar parcialment al recinte. Robar un quadre com El Guernica és una cosa gairebé impossible, molt difícil. Però, aquest és el mèrit; una gent humil, desarrelada, es proposa fer una cosa complicadíssima», conclou Monzón.