algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
10°

«Dels qui escriuen»: 31 instantànies dels rostres de les lletres catalanes

Toni Catany exposa a can Sabater de Binissalem

En aquesta ocasió, els qui escriuen, posen. La literatura catalana contemporània és traduïda en instantànies i veim les cares que hi ha darrere les lletres. La Casa Museu Llorenç Villalonga, o can Sabater, de Binissalem acull aquests dies l'exposició Dels qui escriuen, del fotògraf mallorquí Toni Catany. La mostra recull 30 rostres famosos per la seva ploma, 31 retrats d'alguns dels escriptors més representatius de les lletres catalanes, presos entre els anys 1967 i 1983. Salvador Espriu, Jaume Fuster, Pere Gimferrer, Terenci Moix, Manuel de Pedrolo, Carme Riera, Baltasar Porcel, Joaquim Soler, Jaume Vidal Alcover, Joan Vinyoli, Oriol Pi de Cabanyes, Maria Antònia Oliver i Llorenç Villalonga són alguns dels retratats. Entre ells, el rostre de Blai Bonet és l'únic que es repeteix dues vegades, perquè «la mostra vol ser un homenatge a Blai», explica Toni Catany.

L'exposició va ser presentada ahir pel fotògraf, la consellera de Cultura del Consell de Mallorca, Maria Antònia Vadell; el poeta, escriptor i comissari de l'exposició, Miquel Bezares, i la directora de la Casa Museu Llorenç Villalonga, Catalina Sureda. «La mostra és també un retrat històric, ja que a través de les fotografies es pot veure també la moda i els ambients d'una època», va manifestar Vadell, que va elogiar la internacionalment reconeguda tasca de Catany en el món de la fotografia. «Podríem dir que enguany és l'any Catany, perquè a Mallorca s'han realitzat moltes exposicions seves», va dir. A Dels que escriuen escassegen els somriures. «No m'agrada que somriguin, perquè el somriure és una reacció a alguna cosa i preferesc l'ambigüitat, que permet que es puguin interpretar les faccions amb més llibertat i no amb la ficció que suposa un somriure», precisa el fotògraf.

Catany també confessa que li agrada més fotografiar gent anònima, desconeguda. «El famós sol triar-me perquè el fotografiï; al desconegut som jo qui l'escull atret per les faccions del seu rostre i llavors el retrat és millor», manté. Malgrat que han passat molts d'anys des que Catany va fer les fotografies que formen l'exposició, el fotògraf recorda amb precisió anècdotes que s'amaguen darrere les instantànies. És el cas del retrat a Salvador Espriu. «Record que quan vaig anar a fer-lo em va dir una cosa molt repel·lent», diu Catany i explica, amb un somriure, que «quan vaig anar-hi m'havia tallat la barba i quan em va veure em va dir: ha fet molt bé perquè d'una joventut tan peluda no sé si fiar-me'n massa».

Amb motiu de l'exposició, també s'ha editat un llibre en el qual, sota el mateix títol, s'inclouen totes les fotografies que la componen i breus notes bibliogràfiques, descriptives o poètiques, del poeta i escriptor Miquel Bezares sobre cada un dels retratats. Així mateix, la directora del Casal Llorenç Villalonga, Catalina Sureda, va explicar que també s'han fet postals i pòsters amb alguns dels retrats que es posaran a disposició de les llibreries, amb l'objectiu de popularitzar la imatge dels escriptors i «crear mitologia i fetitxisme al marge de Marylin».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.