algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
12°

Tomeu Estrany: «Nosaltres no feim història, ens dedicam a fer ciència»

Tres professors de la UIB creen l'Speri, un invent que aprofita el corrent ocular

Els seus noms són Tomeu Estrany, Llorenç Valverde i Àlex Garcies. Els tres han fet equip i creat un d'aquells invents que pot suposar múltiples millores socials. La clau: el poder de la mirada. La importància de l'invent Speri "així s'ha batejat inicialment el projecte Sistema de posicionament electrooculogràfic amb reajustament interactiu" és molta, però Estrany, professor del departament de Matemàtiques i Informàtica de la UIB i impulsor de la idea original, és clar: «Nosaltres no feim història, ens dedicam a fer ciència». Valverde, del mateix departament que Estrany, i Garcies, de Psicologia, són els directors de la tesi.

El prototipus consisteix en una màscara d'alumini, amb uns sensors incorporats, una circuiteria i elèctrodes. La màscara es col·loca al rostre de l'usuari i, mitjançant el corrent generat pels ulls, es transmeten uns senyals a l'ordinador que permeten dirigir el punter allà on es mira. Per tant, l'objectiu immediat «s'ha aconseguit»: el control del cursor per mitjans visuals, utilitzant, això sí, el ratolí per clicar allà on assenyala el cursor dirigit pels ulls. L'equip de la UIB veu viable que en un futur es pugui clicar també amb la vista, ja sigui amb el parpelleig o amb la fixació de la mirada.

Segons Valverde, «arribarà un dia que a la rentadora, gelera, televisió, ordinador, etc., els xerrarem i ens entendran. Però de moment em pareix que és molt més fàcil el sistema que no xerrarem, sinó que els mirarem i, amb una mirada, els farem fer tot el que vulguem. Cal tenir en compte que el llenguatge de la mirada és universal». Davant la pregunta de quan pot sortir l'invent al carrer, Valverde explicà: «Ens agradaria que sortís aviat, però no tenim terminis. Desenvolupar el prototipus sempre costa moltíssim, hi ha d'haver un caramull de voluntats. Nosaltres hem demostrat científicament el profit que es pot extreure de l'electricitat dels ulls. I és possible, funciona».

Una vegada obtinguts «els paràmetres bons», sorgeix el problema de la comercialització. La intenció és perfeccionar les ulleres, sense fils pel mig, i encaixar tots els components elèctrics en un xip. Quin preu podria tenir? «No costarà més que un ratolí», apuntaren Estrany i Valverde. El director de la tesi detallà que una de les premisses bàsiques que impulsà la idea és que «el teclat és considerat un entrebanc, mal adaptat, artificiós, i s'hi han de cercar alternatives». El projecte s'inicià el 1995 i va ser titllat per alguns de «ciència ficció». La interacció del pensament també era una de les possibilitats d'aplicació, però es decidí estudiar el control ocular.

Quant al prototipus Speri, Estrany informà que, «de moment, els elèctrodes s'han de canviar almenys cada mes o dos», i que es va passar tres setmanes «per fer una pinça que agafàs contacte bo, que no s'escapàs. Al final, les que anaren més bé foren unes de fetes amb portades de CD». Guix i resina foren altres materials de modelatge emprats.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.