Espontània, riallera i un xic presumida. Ana Allen, coneguda pel seu paper de Marta en la sèrie de televisió Cuéntame cómo pasó, es mostra així davant les càmeres, encara que s'empegueeix quan la reconeixen pel carrer. Als mallorquins no els ha passat per alt la seva presència el darrer cap de setmana i li han deixat un simpàtic record abans de tornar al trull, és a dir, a la feina. «Els meus companys ja han començat a rodar, i de valent» comenta poques hores abans de tornar a Barcelona, d'on és, «encara que visc a Madrid perquè hi ha molt més treball per a les actrius». Allen és una enamorada de la seva feina, i també de les Illes Balears. «I cada vegada que hi vénc intent no deixar de veure una posta de sol: són les úniques vegades que en puc gaudir».
Es tracta de la quarta vegada que Allen visita Mallorca i, segurament, aquella en què ha descobert més coses meravelloses: «He vist coses realment fantàstiques, sobretot al far de ses Salines. M'ha cridat molt l'atenció aquell desert de roques just davant de la mar immensa i he dit: Això és vida! I he pensat que seria una gran pena que es destruís amb tanta construcció». L'art també ha estat present en aquestes curtes vacances de la jove actriu a Mallorca, encara que no s'ha volgut estressar «visitant museus: M'he llevat el rellotge i he deixat que el temps passàs».
I amb aquesta tranquil·litat ha descobert el que considera «una joia» de l'art: «Es tracta d'un bar de Santanyí que he trobat per casualitat; té la decoració més bèstia que he vist mai, alguns quadres que no m'estranyaria veure algun dia a la fira ARCO; tots els tes del món, cada un amb la seva capseta; mobles antics... un ambient màgic on la cultura aflorava per tots els racons».
Ara bé, això no vol dir que Allen tengui una imatge idíl·lica de la cultura a l'Illa. Encara que la gent ha demostrat conèixer-la "«m'han fet besades i fotos i, fins i tot, una senyora se n'anà a cridar la seva família perquè sortissin de casa i em veiessin»" creu que «a Mallorca gairebé no hi ha interès per la cultura, com es demostrà en el poc ressò que tingué el Festival de Cine Illes Balears, que es va fer per l'abril a Palma. En qualsevol altra ciutat un certamen cinematogràfic és cada dia la primera pàgina de cultura i aquí tothom en va passar bastant».
