El litògraf català Damià Caus és aquests dies de visita per Mallorca amb motiu de la mostra que s'inaugurà ahir al Museu de Valldemossa, a la secció d'art contemporani. L'exposició, en homenatge a aquest veterà litògraf, mostra, a través de diferents materials propis del seu ofici, la relació de feina que mantingué amb l'artista Joan Miró. Caus, de 87 anys, començà a treballar d'aprenent en un taller de litografia de ben jove, i fou aquí on conegué Miró. Després de passar per una empresa d'obra gràfica a gran escala «que no m'agradava», decidí muntar el seu propi taller, Litografias artísticas Damià Caus. Fou aquí on treballà amb Miró durant els seus darrers anys «i molts dels anteriors», explicà orgullós. Pel taller de Caus també passaren figures com les de Tàpies o el recentment nomenat fill il·lustre de Sóller Juli Ramis.

"Com va començar la vostra relació amb Miró?
"Jo el vaig conèixer quan tenia 15 o 16 anys i treballava d'aprenent «avançat» en un taller. Aleshores no tenia cap tipus de relació amb ell, i si de cas el saludava quan entrava o sortia. Després, quan va esclatar la Guerra Civil, vam perdre tota relació amb Miró, perquè va partir cap a París.

"Després vàreu reprendre aquest contacte.
"Sí, quan Miró va tornar, després del conflicte, vaig començar a fer feina amb ell. En aquell moment jo ja tenia el meu propi taller, Litografías artísticas Damià Caus, i treballava per encàrrec.

"Recordau alguna anècdota dels vostres anys de feina en comú?
"Una vegada, quan havíem de fer una sèrie de quatre litografies diferents, ell acabà les planxes i després jo vaig veure que en una hi havia una taca. Em vaig pensar que era brutícia i per això la vaig esborrar. Quan Miró va tornar a veure les proves, es passà prop de tres quarts d'hora mirant una de les peces i després em demanà: 'Aquesta planxa no tenia una taca?' Jo li vaig respondre que sí i que l'havia esborrada pensant que era això, brutícia. Ell em contestà que aquella taca aguantava tota la composició i la vam haver de repetir, amb la taca.

"Mentre treballàveu amb Miró, vós éreu conscient que fèieu feina amb un geni?
"He treballat amb molts artistes i per mi, a la seva manera, tots són genis. Jo no hi entenc, de pintura, som dibuixant i litògraf i no crític d'art; per fer valoracions ja hi ha els experts. Jo crec que tots els artistes són genis i s'ha de saber ser una mica psicòleg, entendre i atendre el que volen, i facilitar-los la feina.

"Creis que un litògraf és també un investigador a la recerca de solucions?
"Més que afany d'investigació era amor al meu ofici, intentava no posar cap entrebanc als artistes, no fer-los la vida impossible. El meu lema era 'mai no diguis que no es pot fer'. He passat moltes nits en vetla intentat resoldre problemes per poder aconseguir el que em demanaven. Si l'home havia arribat fins a la lluna...

"Creis que d'alguna manera la vostra tasca era part del desenvolupament de la història de l'art?
"Jo no n'era conscient, no pensava que treballàs en el desenvolupament de l'art, simplement feia la meva feina, allò que els artistes em demanaven.

"Després de la vostra jubilació, enyorau els artistes?
"Sí, molt. Ells eren la meva vida.
En demanar-li per les seves preferències, Caus no respon quin artista li agrada més, però confessa que tota la seva família té litografies de Miró dedicades.