La humanitat de l'artista Jesús Soto (Ciutat Bolívar, Veneçuela, 1923), que ahir va inaugurar a la galeria Joan Guaita, és paral·lela al reconeixement que gaudeix en l'art internacional. Soto és una de les figures del moviment cinètic, al qual ha dedicat una vida d'investigació, perquè creu que «l'artista plàstic i el científic que investiga són dos valors paral·lels». L'aparent fredor del seu geometrisme va sorgir, com va explicar ahir, d'una profunda anàlisi de les estructures de la música de dos autors tan radicalment diferents com Bach i Schonberg. Tot va succeir després d'instal·lar-se a París els anys cinquanta.

Part integrant del parisenc ambient d'avantguarda dels cinquanta i seixanta, Soto va assegurar: «L'art sempre l'he sentit convuls». «Quan vaig arribar a París hi havia manifestacions increïbles; algunes, com el lletrisme, desaparegudes. Ara hi ha un foc enorme i quedaran els que hagin pogut aprofundir i hagin establert pautes per a l'avenir de l'art; l'important és no deixar passar el temps, veure els tallers dels joves», va reflexionar. «Des de Belles Arts volia aconseguir detenir l'espectador; pensava que faltava una fascinació en l'art, per això vaig anar a París, perquè allà hi havia l'art abstracte, s'havia fet el cubisme. La meva intenció era portar la plàstica a la temporalitat, però no com els futuristes, que repetien la imatge i jo considerava que això ja ho havia fet el cine. La música seriada, la dodecafònica, em va ajudar molt i com que no podia seriar el so vaig utilitzar els colors primaris i secundaris. Amb aquests vuit colors vaig construir les meves sèries i el meu plaer va ser veure que aquells quadres resultaven bells».

Per conèixer millor Bach, va estudiar guitarra i els seus amics asseguren que és un gran guitarrista, fins al punt que abans d'ahir, a la seu d'ARCA, on Soto va parlar del pintor Ives Klein al costat d'un altre savi, Pierre Restany, li van oferir una guitarra. «No vaig tocar perquè estic malalt, promet que ho faré en un altre viatge», va comentar. «Les línies paral·leles de Bach van ser el motor per fer les línies del moviment», explica sobre el seu treball.