El teòric d'art i president del Palais Tokyo de París, Pierre Restany, pronuncià ahir una conferència a la seu de la Fundació Arca, juntament amb l'artista Jesús Soto, un dels màxims exponents de l'art cinètic, que a partir d'avui mostra la seva obra a la galeria Joan Guaita de Palma. Restany aprofità la seva estada a Ciutat per a presentar la mostra de Soto i explicar quins són els seus projectes al capdavant del centre cultural parisenc.
Pel que fa a la mostra Suite Mallorca, Restany posà de manifest que «es tracta d'una petita exhibició que permet veure l'evolució de Soto, des del seu passat cultural estàtic fins a l'etern present i la permanent modernitat de l'artista». Restany parla del concepte de «vibració» de Soto i «la idea de canviar l'estat físic de la matèria, de sòlida a vibràtil». En aquest sentit el crític i teòric de l'art posa de manifest que «la principal diferència entre Soto i els protagonistes del cinetisme clàssic es basa en què Soto postula una interactivitat física i sensorial de l'espectador i l'obra, mentre que a la resta de casos aquesta interactivitat és només òptica».
Restany explica que «a l'obra de Soto no és pot separar la dimensió geomètrica de l'espiritual en la seva recerca de la transformació de la matèria. Ell és un personatge central en la recerca espiritual dels anys 60, fet que es posa de manifest en la matèria immaterial present a les seves creacions». Segons Restany «Soto ofereix una visió global capaç de transcendir els postulats teòrics del cinetisme, fou l'únic dels cinetistes capaç d'assumir aquesta visió pel que fa a la matèria i el seu procés de transformació».
L'actualitat encara vigent de Soto es basa, segons el teòric de l'art, «en el fet que malgrat els problemes dels cinètics ara es situen en un lloc secundari, Soto manté un concepte de geometria que inclou la dimensió espiritual i la interactivitat amb l'obra». Pel que fa al centre de cultura que presideix, i que el mateix Restany descriu com «un laboratori permanent de comunicació artística», el seu principal objectiu és el de «desmitificar l'art i acostar-lo al públic en un procés d'estimulació i comunicació directa, on la interactivitat amb el públic és un factor clau i determinant».
