L'espectacle El silenci és or, basat en monòlegs de l'escriptor modernista Apel·les Mestres, arriba demà a les 21.00 hores al Teatre de Manacor, des d'on iniciarà una gira que el durà a visitar diferents teatres de l'Illa. Protagonitzat per Jordi Boixaderas i Lluís Soler i dirigit per Frederic Roda el muntatge retrata personatges arquetípics «extrapolables als nostres dies», segons Roda, que visitaran el Teatre d'Artà (dissabte 12 a les 21.30 hores), el Teatre de Vilafranca (diumenge 13 a les 19.00 hores), la Sala Palmanova de Calvià (dimarts 15 a les 21.00 hores) per acabar aquesta mena de gira amb cinc funcions al Teatre del Mar (del 16 al 20 de gener). Aquest darrer espai ha prorrogat fins dia 13 les representacions de l'espectacle Golf de Leo Bassi.
Quant a El silenci és or el seu director creu que respon molt bé a l'afirmació que «una paraula val més que mil imatges, ja que són uns texts molt ben escrits, que reflecteixen tota la riquesa lèxica del català i posen de manifest el caràcter evocador de les paraules, a través de les quals l'espectador es pot crear les seves pròpies imatges».
La idea de muntar un espectacle basat en els monòlegs irònics d'Apel·les Mestres sorgí, segons posa de manifest Roda, «d'un taller sobre teatre modernista, al qual vaig convidar Boixaderas i Soler a fer una classe magistral amb quatre d'aquests texts». El director explica que «l'experiència fou tan positiva que vaig seleccionar vuit monòlegs i els presentàrem amb molt d'èxit a Tàrrega, des de llavors, fa prop de tres anys, els dos actors combinen les seves diferents tasques amb aquestes representacions».
Els actors, vestits de rigorós esmòquing, «diuen» els texts de Mestres que es caracteritzen per la seva subtilesa i ironia. Tots ells retraten figures com la del que dóna nom al muntatge, «un home que no para de parlar per dir que el silenci és or». Boixaderas i Soler estan únicament acompanyats a l'escenari pel pianista Lluís Carmona. Roda, que s'ha encarregat de la dramatúrgia i de la selecció de texts, defineix l'espectacle com «teatre de cambra» i considera que «tant Boixaderas com Soler són els actors adequats per aquests texts, perquè gaudeixen llegint texts, per la seva presència i perquè només amb la veu són capaços d'omplir l'escenari».
