Nacho Duato: «Avui el ballet ja no és sinònim de cursileria»

El coreògraf du a Sa Màniga la Companyia Nacional de Dansa 2

El ballarí valencià Nacho Duato creà la companyia l'any 1999

TW
0

És una autoritat en l'art de la dansa. Els seus ballets formen part del repertori de les més prestigioses companyies de tot el món. Nacho Duato ha aconseguit omplir teatres, eliminar tabús i unir el seu nom a aquesta disciplina. Això ha estat possible gràcies a «treballar molt i bé». El coreògraf valencià parlà amb Diari de Balears amb motiu de l'estrena, a l'auditori de Sa Màniga aquest dissabte, de la Companyia Nacional de Dansa 2, que fundà el 1999 amb la finalitat de crear una pedrera per a la companyia adulta.

"El públic mallorquí dissabte podrà veure «Jardí tancat», la primera coreografia que féreu i que, a més, acompanyàreu amb la música d'una de les nostres artistes més internacionals.
"Sí. L'any 1983 preparava la primera coreografia i volia que fos amb música mediterrània. Vaig trobar en les cançons de Maria del Mar Bonet tot allò que volíem posar en escena. A Jardí tancat li tenc una gran estima perquè és la primera coreografia que vaig muntar.

"Maria del Mar Bonet deia que era un dels regals artístics més importants que li havien fet. Com podeu correspondre a aquest elogi?
"Jo a ella sens dubte li tenc un gran afecte i per mi la seva música és perfecta. I així ho demostra el fet que la coreografia ha voltat pel tot el món i ha estat ballada pels millors ballarins de les millors companyies.

"L'espectador està educat per entendre el llenguatge de la dansa des d'un concepte abstracte?
"A Espanya la dansa no s'ha promocionat prou. S'ha d'arribar a les escoles i s'ha d'explicar als joves que el ballet no és sinònim de cursileria i que no té res a veure amb aquells espectacles terrorífics de princeses i tutús que es feien abans. Afortunadament les coses han canviat.

"A l'hora de crear, què pesa més la ment o el cor?
"Hi ha d'haver un compendi entre les dues coses. Hi ha d'haver molt de sentiment, perquè si no seria una cosa freda, però també s'ha de seguir una disciplina i posar-hi molt de cap.

"Vist des de fora, fa la impressió que en el món de la dansa hi ha moltes enveges.
"No ho crec. Jo sens dubte no som gens envejós. M'és igual el que facin els altres. Les enveges són per a gent mediocre. L'artista de veritat no es preocupa pel que fan els altres.

"Un consell per a aquells que comencin.
"Jo aconsellaria als joves que vagin a veure la dansa, ja que avui en dia no té res a veure amb el que es feia primer. Nosaltres oferim el sentir de l'home d'avui, les músiques que es coneixen amb els temes d'actualitat.