El parc natural de Mondragó (Santanyí) no acollirà finalment l'ambiciós projecte de creació d'un land-art. Així almanco es desprèn de les darreres declaracions de la consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, que ahir en rebutjà la possibilitat. Segons digué, no està a favor del parc d'escultures perquè «és prioritari revalorar el medi natural i patrimonial del parc i, en conseqüència, l'actuació hi queda descartada».
Amb aquestes paraules, Rosselló no tan sols mostrà les seves reticències al projecte impulsat des de la Conselleria de Turisme, sinó que també es desdigué del posicionament mantingut fins ara des de la conselleria que presideix, i que havia estat manifestat a través del director general de Biodiversitat, Manuel Gómez.
Com informà aquest diari, el passat dia setze de juliol la junta rectora del parc aprovà el projecte, que duia més d'un any pendent d'aquesta decisió. Gómez, conjuntament amb l'Associació de Propietaris, l'Ajuntament i altres representants del Govern, donaren el seu vistiplau a la iniciativa. Només s'hi expressaren en contra el representant de la UIB i un membre del GOB. Curiosament, Margalida Rosselló abandonà la taula poc abans que començàs a discutir-se el land-art.
En aquella reunió, el batle de Santanyí, Miquel Vidal (PP), assenyalà que com a primer edil hi mostrava el seu suport, perquè el projecte significaria un reclam d'allò més atractiu, però matisà que com a entès en medi ambient (en fou director general durant tres anys) sabia que la col·locació d'obres implicaria una pressió humana a Mondragó que duria un seguit de conseqüències.
Amb un pressupost de poc més de cinc-cents milions de pessetes, segons la xifra manejada per la Conselleria de Turisme, estaven convidats a participar en el projecte un seguit d'artistes, entre els quals destacaven noms com els de Rebecca Horn, Richard Long, David Nash, Mario Merz, Richard Serra, Perejaume, Antoni Abat, Julián Valle, Ferran Aguiló, Miquel Barceló o Antoni Socies.
Les seves intervencions en el medi natural eren presentades pels comissaris Biel Amer i Pablo Rico com a necessàriament respectuoses amb l'entorn i integradores de paisatge i art. Un reclam força explotat en diferents ciutats europees i que perseguia l'objectiu d'atreure, sota la conjunció d'art i naturalesa, un major nombre de turistes a la zona protegida.
