La literatura brasilera del segle XX perdé ahir el seu novel·lista més popular i exitós, Jorge Amado, l'escriptor de l'ànima brasilera, finat a la seva terra, Bahía, als 88 anys, víctima d'una aturada cardíaca. Amb la seva mort, desapareix l'escritor que millor recreà l'ànima contradictòria dels brasilers, el que més justament va descriure l'esperit líric, tràgic, sensual i místic d'aquest poble mestís. Nascut el 10 d'agost de 1912 en una hisenda de cacau de Ferradas, un poblat d'Itabuna, municipi del sud de l'estat de Bahía, Amado narrà amb colors vius i sensuals el nord-est brasiler i la seva negra Bahía. Fou «un pioner a crear un públic per a la literatura (brasilera)», segons l'historiador Nelson Werneck Sodré.
Aquest arrelament i sentiment de pertinença al poble brasiler tal vegada expliqui l'èxit que l'escriptor obtingué a l'exterior, on els seus quasi 50 llibres foren traduïts a 54 idiomes. Pels experts, Amado no només dignificà el poble brasiler, sinó que fou «un creador de personatges admirables i inoblidables que són avui dia pilars de l'imaginari brasiler». Amado va ser un dels fundadors de l'Acadèmia dels Rebels, grup de joves que, al costat dels d'Arc i Fletxa i Samba, desenvolupen un paper important en la renovació de les lletres brasileres.
El 1935 va ser empresonat per les seves activitats d'esquerres. Quan va ser posat en llibertat va partir exiliat temporalment de Brasil i va viure en diversos països, però va continuar desenvolupant una política activa i va representar el Partit Comunista del Brasil. El 1944 escriu Terra de la infinitat, considerada com una de les seves obres mestra, que descriu la dura vida dels treballadors de les plantacions de cacau. El 1961 va ser nomenat membre de l'Acadèmia Brasilera de les Lletres.
Els llibres d'Amado han estat adaptats al cinema, al teatre, a la ràdio, a la televisió i al còmic, no només al Brasil, sinó també a Portugal, França, Argentina, Suècia, Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia, Itàlia i els Estats Units. Escritors i inte·lectuals d'arreu del món lamentaren la mort de l'autor de Gabriela, cravo e canela o Dona Flor e seus dos maridos.