Suzanne Vega: «La música no canvia el món però contribuiex al diàleg»

El nou compacte de la cantautora californiana, que als seus quaranta-tres anys manté la frescor dels vint, és «el més íntim i personal de tots». Vega hi continua imprimint el seu malenconiós estil, però també ha volgut buscar «nous sons i ritmes» per a la seva guitarra acústica. El resultat són tretze temes on es barregen la brutícia de la ciutat on viu, Nova York, i la puresa i naturalitat de la mar. Harbour song, Soap and water o Last Year trouble són alguns dels títols del nou àlbum que es podran escoltar a la localitat mallorquina. El nom del disc, Songs in red and gray, és un símbol dels temes que conté. En ell s'oposen el cor i la ment, el sol i l'aigua, la joventut i la maduresa, de la mateixa manera que ho fan el vermell i el gris.

L'oceà és, per la cantant, una imatge de la puresa i l'espiritualitat, que conviuen amb la realitat més fosca de les ciutats. Les cançons de Suzanne Vega s'han caracteritzat per la seva intenció de denúncia, sobretot pel que fa als maltractaments. L'artista creu que «a través de la música no es pot canviar el món i arreglar els problemes, però sí contribuir al diàleg», a més que és molt susceptible al què passa al seu entorn. També declara que la sabiduria que li ha aportat el budisme, religió en què creu des dels setze anys i que fa temps que no practica, l'ha ajudat a «entendre i resoldre els problemes» que li han anat sorgint al llarg de la vida. Un d'ells, potser el primer, fou la coneixença del seu pare biològic als vint anys, un altre, ha estat la seva separació.

Compromís
Vega és una defensora dels drets humans i ho ha demostrat en diversos concerts. No està a favor de la globalització, però la setmana passada fou testimoni d'aldarulls al sud d'Itàlia per denunciar els assassins de Gènova. Uns manifestants li volgueren prendre l'escenari i, a més de l'ensurt, va estar més d'una hora sense poder actuar.