El cantautor gironí Lluís Llach tornà a posar-se el públic mallorquí a la butxaca durant les gairebé dues hores de concert que oferí el passat divendres a Llubí amb motiu de la seva gira Temps de Revoltes. Un cop acabat el recital, Llach tingué l'amabilitat d'atendre Diari de Balears en el seu improvisat camerino del Poliesportiu Municipal llubiner i respondre les nostres preguntes.
"Com heu plantejat la gira «Temps de Revoltes», tenint en
compte que el contingut del vostre últim disc es basa principalment
en les set peces de la cantata «Germanies 2007» i que aquesta
necessita un gran esforç per poder ser traslladada als
escenaris?
"Un cop descartada la «Germania» per la impossibilitat de dur-la
als escenaris tal com estava composada, vaig apostar per un
repertori que, sense renunciar a les altres cançons contingudes a
Temps de revoltes, compaginés cançons velles amb les més recents.
De fet, això és el que m'agrada fer, sinó semblaria que només vull
promocionar el disc. Per altra banda, ho faig perquè no vull deixar
de cantar algunes cançons que dintre del meu cor continuen presents
i que em motiven.
"Es diu que allò que us diferencia de la resta de companys de
generació és el vostre sentit de la transgressió. Hi estau
d'acord?
"No. Molts companys meus de generació també foren transgressius: el
Raimon, l'Ovidi, el Serrat... fins i tot gent de cants ideològics
diferents. Són gent que ha transgredit moltes coses i em sembla que
varen fer aquesta feina durant molts anys. Després vingué la
transició i cadascú adoptà una posició diferent, segons els seus
pensaments. Jo vaig pensar que era bo que un artista sempre
estigués una mica enfrontat al poder. El poder és un poc perillós i
el ciutadà sempre ha de tenir una actitud de vigilància i crítica.
Jo m'he instal·lat una mica en la crítica envers el poder i miro de
dir tantes coses com puc en aquest desert que hi ha contra el
pensament únic, potser equivocant-me, però prefereixo comprometre'm
que estar callat.
"I, vist el panorama actual, continua sent temps de
revoltes...
"És un moment en què l'ésser humà ha de dir que vol el món d'una
altra manera, que té dret a viure d'una altra manera; i que això
que es diu un món millor és possible i ho tenim a l'abast de la mà.
Només cal cercar les maneres polítiques, socials, econòmiques i
culturals per fer-ho realitat.
"Que pensau de la lluita antiglobalització?
"És una lluita que s'entén molt malament. Perquè en el fons allò
que volem els antiglobalitzadors és globalitzar altres coses abans
que l'economia: la solidaritat, la llibertat, la justícia, la
igualtat... Nosaltres, els antiglobalitzadors, estam per la
globalització de la humanitat, de l'humanisme, de la tendresa. El
que no volem és que només es parli de globalitzar econòmicament, i
a més només d'una certa manera, que és seguint els paràmetres del
capitalisme més salvatge. Però no estam en contra de
l'internacionalisme i de la globalització de moltes coses.
Globalitzem el dret a la cultura i el dret a menjar. Per això,
entenc que la gent tiri pedres al Fons Monetari Internacional, ja
que fan un món econòmic impossible de digerir, on la injustícia i
la inhumanitat és una norma de conducta; on el cafrisme envers
l'ésser humà que conviu amb nosaltres és obligat. Tot això adopta
la forma de xantatge econòmic. Si no ets així de bèstia, passaràs
fam.
"Les Germanies, una cantata dedicada als Països Catalans,
s'han cantat en terres valencianes i catalanes. La escoltarem algun
dia els habitants de les Illes?
"Sí. Penso que hi ha gent boja que s'arriscarà a dur-la i sortirà
molt bé, n'estic segur.
"I ja que parlam de les Balears, que pensau de la nostra
fórmula de govern amb el Pacte de Progrés?
"Em sembla genial en el sentit que, per molts desequilibris que hi
hagi i les moltes renúncies que hagi de fer tothom, haver tret el
PP del Govern després de tants anys en el poder i fent les coses
com les feien, em sembla una lliçó de conducta política. És així
com s'ha de fer. Que gent que pensa diversament però que té un
mínim de respecte per una sèrie de coses, es posi d'acord per tirar
un país endavant. A mi em sembla que el PP havia fet una política,
sobretot econòmica i social, espantosa en aquest país: l'estava
desestructurant, l'estava venent, l'estava... mil coses. I de cop i
volta, aquesta esquerra, des de les limitacions que té, intenta
donar una alternativa per dir «podem ser i viure d'una altra
manera». Tenir un projecte de futur diferent em sembla
possitivíssim. Val a dir que si jo visqués aquí, els criticaria
cada dia, que és el que s'ha de fer.