El cantautor gironí Lluís Llach tornà a posar-se el públic mallorquí a la butxaca durant les gairebé dues hores de concert que oferí el passat divendres a Llubí amb motiu de la seva gira Temps de Revoltes. Un cop acabat el recital, Llach tingué l'amabilitat d'atendre Diari de Balears en el seu improvisat camerino del Poliesportiu Municipal llubiner i respondre les nostres preguntes.

"Com heu plantejat la gira «Temps de Revoltes», tenint en compte que el contingut del vostre últim disc es basa principalment en les set peces de la cantata «Germanies 2007» i que aquesta necessita un gran esforç per poder ser traslladada als escenaris?
"Un cop descartada la «Germania» per la impossibilitat de dur-la als escenaris tal com estava composada, vaig apostar per un repertori que, sense renunciar a les altres cançons contingudes a Temps de revoltes, compaginés cançons velles amb les més recents. De fet, això és el que m'agrada fer, sinó semblaria que només vull promocionar el disc. Per altra banda, ho faig perquè no vull deixar de cantar algunes cançons que dintre del meu cor continuen presents i que em motiven.

"Es diu que allò que us diferencia de la resta de companys de generació és el vostre sentit de la transgressió. Hi estau d'acord?
"No. Molts companys meus de generació també foren transgressius: el Raimon, l'Ovidi, el Serrat... fins i tot gent de cants ideològics diferents. Són gent que ha transgredit moltes coses i em sembla que varen fer aquesta feina durant molts anys. Després vingué la transició i cadascú adoptà una posició diferent, segons els seus pensaments. Jo vaig pensar que era bo que un artista sempre estigués una mica enfrontat al poder. El poder és un poc perillós i el ciutadà sempre ha de tenir una actitud de vigilància i crítica. Jo m'he instal·lat una mica en la crítica envers el poder i miro de dir tantes coses com puc en aquest desert que hi ha contra el pensament únic, potser equivocant-me, però prefereixo comprometre'm que estar callat.

"I, vist el panorama actual, continua sent temps de revoltes...
"És un moment en què l'ésser humà ha de dir que vol el món d'una altra manera, que té dret a viure d'una altra manera; i que això que es diu un món millor és possible i ho tenim a l'abast de la mà. Només cal cercar les maneres polítiques, socials, econòmiques i culturals per fer-ho realitat.

"Que pensau de la lluita antiglobalització?
"És una lluita que s'entén molt malament. Perquè en el fons allò que volem els antiglobalitzadors és globalitzar altres coses abans que l'economia: la solidaritat, la llibertat, la justícia, la igualtat... Nosaltres, els antiglobalitzadors, estam per la globalització de la humanitat, de l'humanisme, de la tendresa. El que no volem és que només es parli de globalitzar econòmicament, i a més només d'una certa manera, que és seguint els paràmetres del capitalisme més salvatge. Però no estam en contra de l'internacionalisme i de la globalització de moltes coses. Globalitzem el dret a la cultura i el dret a menjar. Per això, entenc que la gent tiri pedres al Fons Monetari Internacional, ja que fan un món econòmic impossible de digerir, on la injustícia i la inhumanitat és una norma de conducta; on el cafrisme envers l'ésser humà que conviu amb nosaltres és obligat. Tot això adopta la forma de xantatge econòmic. Si no ets així de bèstia, passaràs fam.

"Les Germanies, una cantata dedicada als Països Catalans, s'han cantat en terres valencianes i catalanes. La escoltarem algun dia els habitants de les Illes?
"Sí. Penso que hi ha gent boja que s'arriscarà a dur-la i sortirà molt bé, n'estic segur.

"I ja que parlam de les Balears, que pensau de la nostra fórmula de govern amb el Pacte de Progrés?
"Em sembla genial en el sentit que, per molts desequilibris que hi hagi i les moltes renúncies que hagi de fer tothom, haver tret el PP del Govern després de tants anys en el poder i fent les coses com les feien, em sembla una lliçó de conducta política. És així com s'ha de fer. Que gent que pensa diversament però que té un mínim de respecte per una sèrie de coses, es posi d'acord per tirar un país endavant. A mi em sembla que el PP havia fet una política, sobretot econòmica i social, espantosa en aquest país: l'estava desestructurant, l'estava venent, l'estava... mil coses. I de cop i volta, aquesta esquerra, des de les limitacions que té, intenta donar una alternativa per dir «podem ser i viure d'una altra manera». Tenir un projecte de futur diferent em sembla possitivíssim. Val a dir que si jo visqués aquí, els criticaria cada dia, que és el que s'ha de fer.