«De l'exterior a l'interior» mostra l'obra de Díez Alaba al Solleric

La retrospectiva abraça vuit èpoques de la trajectòria de l'artista

Iolanda PericàsPalma21/06/01 0:00

El casal Solleric presenta, des d'aquesta nit i fins el proper mes de setembre, una mostra retrospectiva de l'obra del pintor bilbaí, resident a Alaior des de fa 14 anys, Mikel Díez Alaba. De l'exterior a l'interior, comissariada per Xabier Sáez de Gorbea, fa un recorregut per les diferents èpoques creatives de Díez Alaba, des dels seus inicis a la dècada dels setanta fins a les seves darreres creacions, on es poden apreciar els diferents estils amb què ha treballat i les diferents motivacions que han mogut aquest artista.

En paraules de Sáenz de Gorbea, «l'artista depèn de les seves circumstàncies, tant externes com internes, i aquesta exposició presenta aquesta dialèctica», a part de fer un recorregut pels «múltiples esdeveniments que han marcat la vida de Mikel», i de recórrer les diferents etapes creatives de Díez Alaba, des de les més introspectives fins aquelles marcades pels elements externs, tant socials com d'entorn.

Figuración crítica (1970-1974), Abstracción radical (1975-76), Espacialismo expresivo (1976-78), Huellas del paisaje (1978-84), La mirada renacentista (1979-81), La naturaleza romántica (1981-84), Abstracción paisajística (1984-88) i La madurez de los noventa (1990-2000) són les diferents etapes en què Sáenz de Gorbea ha agrupat les diverses creacions d'un artista que es donà a conèixer en el món de l'art amb una pintura «compromesa amb la societat i crítica amb el franquisme i la hipocresia», i que ha anat evolucionat de la mateixa manera que ho feia el pintor.

En aquest sentit, el mateix artista posa de manifest que, malgrat que creu que ara «anam a menys, una gran quantitat de formes que havien desaparegut ara tornen i pareix que tornam a un món fals, d'aparences i de cartró-pedra, on la gent ja no es compromet. La censura continua existint, però és molt més subtil, a més, ara el control es continua exercint, però de manera encoberta». Díez Alaba explica, però, que la seva pintura actual no reflecteix aquestes inquietuds, perquè «ara no em toca, primer he de salvar la meva vida i curar-me a través de la introspecció».