Es dedica des de fa 23 a construir violins, violes i violoncels al seu estudi de Rimini i des d'ahir mostra, a través d'una detallada exposició, en què consisteix el seu ofici, el de luthier. Pio Sbrighi és el creador dels dos violins que, al costat d'una sèrie fotogràfica del procés de construcció i un vídeo, s'exhibeixen a l'exposició que obrí ahir la IV Trobada de Joves Violinistes de la Mediterrània, al Conservatori de Palma.

La mostra ofereix al visitant, especialment els joves aspirants a dominar aquest instrument, els detalls de la construcció de violins, violes i violoncels, a traves de l'experiència de qui fou l'únic alumne del luthier més gran d'aquest segle, Mario Capicchioni. El procés d'elaboració dels instruments és molt lent, fins i tot es pot arribar a tardar quatre mesos per peça, encara que Pio en fa diversos al mateix temps. Normalment, construeix set o vuit violins a l'any. «A vegades "explica" m'estic un mes donant voltes per Alemanya cercant la fusta adequada al violí que m'han encarregat i, fins i tot, he arribat a comprar un arbre».

I és que el tipus de fusta i la forma que es dóna al violí és el que en determina el timbre i la qualitat. És per això que «no hi ha dos violins idèntics, això és una feina impossible. Cada violí reflecteix la personalitat del qui l'ha fet, encara que s'ha de ser molt professional per apreciar-ne el so, l'estètica i la pertinença a un constructor».

El més complicat d'un luthier és mantenir sempre la qualitat dels instruments. «No pots equivocar-te en cap detall. Si fas violins, la mínima errada pot canviar totalment la sonoritat i tota la feina és en va». És tan important la tria de la fusta, com el disseny del violí, la corbatura de la panxa o l'envernissament final. És per això que es tarda tant a fer-los.