Mogut per la necessitat d'aparcar el color i expressar somnis i records amagats en el subconscient, el jove fotògraf menorquí Enric Servera concebé un seguit d'imatges que batejà amb el nom de Paisatges de l'ànima. El Centre de Cultura Sa Nostra acull fins al 21 de juliol l'exposició de l'artista, composta per 36 fotografies en blanc i negre de diversos paratges de les Illes Balears. Cases, vaixells i persones apareixen desfigurades, com si fossin imatges oníriques. Enric Servera explicava que «després de la sèrie acolorida Nus vaig fer un intent de fotografiar paisatges i persones com si fossin parts del record.
I quan recordam, no ho feim de manera clara, sinó difosa». Així són les imatges de Paisatges de l'ànima. En aquesta exposició, com també en el llibre que es presentà ahir dins la col·lecció Fotògrafs a les Illes, la protagonista és l'ànima, els sentiments i les sensacions que inspiraren en l'autor dirversos indrets illencs, a més d'aquells que volgué plasmar des dels seus propis records.
A diferència de Nus, en aquesta nova sèrie el paisatge se sobreposa a les persones, o als animals, i els desfigura, els transforma mitjançant el moviment o bé des de la càmera o bé des del mateix objecte. Servera considera que «tal com deia Joan Brossa, l'art és transformació» i aquests paisatges desèrtics i imaginaris que immortalitza Servera són això, una recreació d'espais vitals que escapen de la nitidesa de l'objectivitat.
