Probablement no tenguin correlat documental, ni el seu argument es pugui verificar a les cròniques oficials del conflicte bèl·lic, però són les més humanes i sentides narracions d'una contesa, la Guerra Civil espanyola, que dividí famílies. Històries que ara, passat més de mig segle d'ençà que es generaren i assolida, per tant, la distància que dóna perspectiva, s'apleguen sota el títol genèric de 10 llegendes sobre la Guerra Civil.

Són «les històries que moriran amb qui les conta», segons explicà l'escriptor Miquel Ferrà i Martorell: «tot fet històric traumàtic o important genera una llegenda. Ha de passar un temps prudencial perquè es deformi aquesta realitat, perquè es distingeixi història i mite», explicà, indicant que tot sovint són processos de confusió els que duen a generar aquestes narracions d'índole i transmissió popular. La tendència humana al simbolisme, al sensacionalisme i al somieg hi posen la resta.

En la línia de treballs anteriors com els Contes del call, Històries de Madina Mayurqa o Les llegendes del Ché, Ferrpa continua amb aquest treball amb el seu afany per demostrar que aquest, el de les llegendes, no és un gènere exclussiu del passat més llunyà, i per preservar de l'oblit el seu contingut. Aquesta sèrie de narracions, en concret, provenen de tota la documentació «no contrastable» que recopilà l'autor acudir als testimonis de la gent per elaborar la seva trilogia de la guerra civil, integrada per les novel·les No passaran!, El misteri del Cant Z—506 i La guerra secreta de Ramon Mercadé.

La selecció de deu llegendes recollides al volum neix d'una tria de les històries predilectes de Ferrà, escollides així mateix amb vocació de conformar una mena de «mosaic» del que va ser la guerra a Mallorca, des de tots els angles. «No se cerquen bons ni dolents, aquí hi ha persones», afirmà l'autor, precisant que tots aquests protagonistes llegendaris —a excepció dels personatges d'una història ubicada a Andorra— són illencs.