Rosa Planas: «Una societat que no té poesia és com una societat morta»

El llibre presenta una estructura de relat, i no de novel·la, però compta amb elements novel·lescs pel que fa a la descripció de situacions i a la caracterització de personatges. Pel que fa a la qüestió principal de la trama l'escriptora considera que «és un tema de plena actualitat, perquè si bé ara el prestigi i el poder el tenen els polítics, en aquella època era una qüestió teològica». En aquest sentit Planas afirma que se sent «més còmoda ubicant les meves narracions en un context històric allunyat de l'actualitat, com és una ciutat indeterminada de la Corona d'Aragó al segle XV, perquè la llibertat de creació de personatges i situacions és molt més gran».

A Abraham Savarsoda Planas estableix dos nivells narratius, d'una banda els savis i teòlegs de cada un dels bàndols, «immersos en un debat teòlogic» i de l'altra la gent del poble que viu el dia a dia i que es veu arrossegada per les conseqüències d'una disputa que «ni volen, ni demanen, ni els interessa». En aquest sentit l'escriptora posa de manifest que «el que he intentat fer és un relat objectiu, escèptic quant a sentiments per tal que sigui el lector qui pugui treure les seves pròpies conclusions». De tota manera Planas explica que a la seva obra «hi ha també un element de reflexió sobre els drets humans, ja que la presència de leprosos a la narració posa de manifest els diferents estrats socials a més de les diferències entre cultures i religions que centren la disputa».