El Concili de l'Església russa Ortodoxa tancà ahir un dels capítols més polèmics de la història contemporània de Rússia en canonitzar el darrer tsar, Nicolau II, i els membres de la seva família com a màrtirs del comunisme. Massa influenciable i jove en pujar al tron, el darrer tsar, Nicolau II, transmeté una imatge d'home incapaç d'enfrontar-se als canvis de principi de segle i de sobirà sanguinari, tot i que morí com un màrtir a mans dels bolxevics.
El 17 de juliol de 1918, Nicolau II i la seva família foren executats pels comunistes a Ekaterimburg. Els patiments del darrer tsar durant el seu captiveri i la resignació cristiana amb la qual va acceptar la seva mort com «un màrtir», fins i tot si a la seva vida va seguir els criteris de la santedat, constitueixen la base de la seva canonització.
Nascut el 6 de maig de 1868 a Zarskoye Selo, la residència dels tsars propera a Sant Petersburg, Nicolau II tenia 26 anys quan va succeir en el tron el seu pare, Alexandre III, l'1 de novembre de 1894. «Mai no vaig voler ser tsar, no conec res de l'art de governar», confessà el jove sobirà, ocupat per preparar les seves noces amb la tsarina, Alexandra Fedorovna, una dona que tendria un paper clau a la seva vida.
Continuant la política europea del seu pare, Nicolau II confirmà l'aliança francorussa i va proposar a totes les potències una reducció armamentística. Però el 1904 va iniciar una guerra que va perdre amb els japonesos. El règim tsarista, ferit pel desastre d'aquesta guerra i els ensurts del comunisme, inicià un període de repressió pel qual li varen posar el sobrenom de Nicolau el Sanguinari.
Rússia s'apropava a la revolució i el darrer dels Romanov abdicà el 2 de març de 1917, deixant via lliure als bolxevics. El tsar, la seva dona i els seus cinc fills varen ser arrestats dies més tard i executats un any després. L'exhumació de les restes de Nicolau i de la seva família el 1991 va obrir una polèmica que es va tancar ahir. El Concili n'aprovà per unanimitat la canonització, perquè considera que «en ell i la seva família veim persones que aspiraven a seguir els manaments de l'Evangeli».
