Tresors de l'Església per explicar la Bíblia

És un dels millors juntament amb el del santuari de Montserrat.
De totes les peces que en ell es custodien destaca una mòmia egípcia en perfecte estat de conservació i al voltant de la qual s'articula gairebé tot el recinte museístic. Aquesta fou cedida el 1907 pel mandat britànic de Palestina a una expedició mallorquina, encapçalada per Bartomeu Pascual, promotor del museu, que ja es desplaçà a aquella vorera de la Mediterrània per tal de recaptar el màxim possible de documents i peces de l'antiguitat suficientment atractius per treure endavant aquesta iniciativa. La mòmia correspon a un jove funcionari de setze anys que morí per causes naturals l'any 31 abans de Crist, ja en el període saïta. D'ell se sap que s'anomenava Irt-hor-ru i que tot i ser casat, se sap pel collar de llavors que porta al coll que no tenia descendència.

El sarcòfag en què jeu, en fusta d'un arbre denominat «sittim», està així mateix excel·lentment conservat. Ni un sol corc s'hi troba. En ell els jeroglífics expliquen com va viure i com demana a Déu que sigui la seva vida després de l'òbit.

Tot i que aquesta peça és la més atraient del museu, la més antiga de totes és una col·lecció de 750 tauletes cuneïformes en fang de la tercera dinastia d'Ur, datades en el 2300 abans de Crist i treballades en llengua neosumèrica. Tot i les seves petites dimensions, de gairebé tres centímetres de llarg per tres de d'ample, en elles s'hi troben escrites des d'oracions a factures administratives, mostra de l'avanç d'aquesta civilització.