«Potser aquests cartells no es destaquen per la seva qualitat, als anys setanta no es mirava gaire, però no es pot negar que són representatius de tota una època». Gabriel Tomàs Rosselló, el responsable del Cinema Recreatiu de Llucmajor, comentà així l'exposició instal·lada aquests dies al vestíbul del seu establiment i dedicada a la filmografia de l'actor de sa Pobla Simó Andreu. Cartells i fotocromos, amb títols com Los placeres ocultos o Es pecado pero me gusta repassen, a les portes d'aquest centre històric, o fins al cap de setmana que ve, la cinematografia de tota una epòca.
I per què Simó Andreu? «Em va fer gràcia que sigui un actor d'aquí, li vaig fer saber la iniciativa i hi va estar molt interessat; a més, va protagonitzar moltíssimes pel·lícules sobretot durant els anys setanta», explicà Tomàs. «Hi ha material d'aquest que exposam que el mateix actor no el té. I és que, per ventura, no són coses que s'acostumin a guardar», comentà l'exhibidor. Sobre aquest interès per tot el que estigui relacionat amb el cinema, apuntà: «Hem arribat a recuperar cartells que les distribuïdores enviaven embolicant les pel·lícules. No es valoraven gens».
Però tornant a la carrera d'Andreu, un cop d'ull a l'exposició del Recreatiu confirma que els anys setanta varen ser els de més activitat de l'actor. Españolas en París (1970) de Robeto Bodegas; La casa de las Chivas (1971) de León Klimowsky; La novia ensangretada (1972) de Vicente Aranda o El último viaje (1973) de José Antonio de la Loma són alguns dels títols. Altres pel·lícules destacables de l'època de la transició en què Andreu hi va fer feina són Los placeres ocultos, El sacerdote i La otra alcoba d'Eloy de la Iglesia o Asignatura pendiente de José Luis Garci. Varen ser pel·lícules que marcaren una època i en què el rostre d'Andreu, que acaba de participar en el rodatge d'El mar d'Agustí Villaronga, era gairebé imprescindible.
No sempre han estat actors els protagonistes de l'exposició estival del Recreatiu. Els cartellistes o les sèries de pel·lícules han estat sovint els temes escollits per Tomàs. «Altres anys he mostrat obres de Zulueta, Mac o Jano, grans cartellistes. Una altra vegada vàrem fer una sèrie de pel·lícules mexicanes que tenien com a protagonista un heroi d'allà, el Santo. Cartells de Hollywood, de grans musicals, són més coneguts pel públic, no criden tant l'atenció, per això itentam cercar coses més originals, que puguin sorprendre», explicà.
