• Publicacions

Contes inèdits de Pemán Una sèrie de deu contes inèdits i una novel·la curta de José María Pemán han estat recuperats pel professor Fernando Sánchez García amb la intenció de donar a conèixer la «important» narrativa de l'autor gadità en el conjunt de la seva obra, «deixada en l'oblit de la literatura durant molt de temps». Segons va dir Sánchez García, la narrativa de Pemán «ha estat injustament oblidada», encara que confia que el temps la posarà en el lloc que mereix, si se'n facilita la difusió de l'arxiu en els pròxims anys. «Les modes literàries l'han revitalitzat, però la seva figura com a articulista continua sent silenciada», afirmà. Aquests deu contes i la novel·la curta, també inèdita, escrits per Pemán en la seva etapa de joventut, estan recollits en La narrativa de José María Pemán, publicat per Edicions Alfar, i complementats amb un ampli estudi sobre l'obra del gadità, en el qual analitza amb precisió la seva trajectòria narrativa, pública i inèdita, i especialment la seva descripció i l'humor. Sánchez García explicà que Pemán concebia el conte com un gènere intens i breu que havia de semblar fàcil a força de dificultat. Arribà a manifestar que hauria de ser semblant a un caramel, capaç d'endolcir en vint minuts i de no obstaculitzar la digestió, «mostrant, una vegada més, el gran sentit de l'humor que tenia», va dir. EFE.

• Personatges

Cabrera Infante i Cuba Guillermo Cabrera Infante ha recopilat la seva visió sobre llocs tan distants i diferents com Río de Janeiro o Los Angeles en El libro de las ciudades, una nova obra en la qual aquest cubà exiliat continua mostrant la seva enyorança per l'illa del Carib, a la qual només visita «en els malsons» des de fa 34 anys. Cabrera Infante, premi Cervantes 1997, es recupera, a la seva casa de Londres, d'una operació de vesícula i una posterior de peritonitis, un mal que li ha impedit anar a Espanya a presentar el seu nou llibre i una reedició, corregida i augmentada, de Mea Cuba, un compendi d'articles polítics que ja publicà el 1991. Aquest escriptor, nascut fa 70 anys a Gibara (Cuba), explica que encara que en El libro de las ciudades ha cercat en altres mítiques ciutats l'esplendor que va ser l'Havana, d'aquesta «he trobat molt poc, molt poc». «De l'Havana no queda res ni a l'Havana, està destruïda com si l'haguessin bombardejada per dins».EFE.

• Llengua

Congrés Mundial d'Esperanto El moviment per a l'ús de l'idioma esperanto reuneix des de dissabte passat al voltant de 3.000 persones procedents de 65 països en el Congrés Mundial anual sobre aquesta llengua que té lloc a Berlín. Sota el lema «La globalització, una oportunitat per a la pau?», els «esperantistes» debaten sobre la utilitat d'aquesta llengua creada el 1887, en la vida política, cultural, econòmica i científica en àmbit internacional. El tema escollit per aquest congrés, el número 84, es refereix a la recerca de la «cultura de la pau» dintre de la globalització, qüestió que l'Assemblea General de l'ONU tractà el 1996. El Congrés, que es durà a terme fins al pròxim dia 7 d'agost, comptarà també amb activitats culturals com obres de teatre, concerts o concursos literaris «sense l'ajuda de traductors», com varen destacar els seus organitzadors. L'esperanto "que, segons els membres del moviment a Alemanya, és practicat per entre tres i deu milions de persones a tot el món" va ser creat per l'oftalmòleg polonès d'origen jueu Lazarus Ludwig Zamenhof. Zamenhof en publicà un llbre d'aprenentatge el 1887, amb la idea de crear una llengua neutral que superàs obstacles idiomàtics i ajudàs a la comprensió de tots els pobles», asseguren els «esperantistes» alemanys.EFE.