«El fado és una de les cançons que viu més del sentiment, un sentiment de tristesa, però una tristesa que no és dolenta». Celia André, la cantant de fados, intentava definir aquesta música tan típica de Portugal. La intèrpret participà anit en el cicle de Música sense Fronteres de Sa Nostra acompanyada per Joaquim José Faria Ferreira i Florencio Duro T. Carvalho, a la guitarra espanyola i a la portuguesa.

Els tres músics venien directament de Lisboa per a aquesta primera actuació a Mallorca, que, de ben segur, no serà la darrera. «Afortunadament comencen a obrir-se les portes a aquesta música», opinà la cantant. Pensar en fados és pensar en Portugal. És la música més característica del país i, sobretot, de la ciutat de Lisboa. Els fados, de què ahir pogueren gaudir els assistents al concert de Sa Nostra, són bàsicament cançons que parlen de sentiments. Potser per això, passen per damunt de les fronteres. «És un llenguatge universal, la gent que no parla la nostra llengua capta igualment aquests sentiments», digué André, que considera que la música és representativa del seu país bàsicament per una caracterítistica: «Els portuguesos som un poble trist i el fado entra en la profundidat d'aquesta tristesa, és el nostre sentit. És un sentiment convertit en cant i, quan l'interpret, em fa sentir bé. M'agrada deixar-me anar, transportar-me. Crec que hi ha sentiments comuns entre els que canten i els que escolten».