Un esquelet d'un nin trobat a Portugal i datat fa 24.500 anys és la prova que l'home de Neandertal i l'home modern convisqueren i tingueren fills, contràriament a les teories clàssiques, segons anuncià dimarts un paleontòleg nord-americà.

«Molts s'estimen més establir una diferència categòrica amb els homes de Neandertal», però «aquest esquelet, que presenta trets específics d'un Neandertal i altres que pertanyen als primers homes moderns, demostren que tots dos no eren tan diferents», explicà en un comunicat el professor Erik Trinkaus, de la Universitat Washington a San Louis (Missouri). «Es mesclaren, copularen i tingueren fills», segons ell. L'esquelet d'aquest nin de quatre anys es trobà a la vall de Lapeno, al nord de Lisboa.

«Aquest descobriment contradiu la tesi del reemplaçament, que estableix que els primers homes moderns arribaren d'Àfrica i eliminaren la població d'homes de Neandertal», subratllà Trinkaus. D'altra banda, segons ell, «aquest esquelet complert és la primera prova de la presència de l'home modern en el sud de la península Ibérica». El professor Trinkaus treballa en col·laboració amb el paleontòleg portuguès Joao Zilhao, responsable de la investigació.

Aquesta sorprenent troballa s'afegeix a les noves notícies sobre un altre descobriment que va tenir lloc el mes passat a l'Argentina. En aquest sentit, ahir s'informà que les restes de les tres mòmies inques trobades al cim del volcà argentí Llullaillaco seran sotmeses a estudis d'ADN i de datació radiocarbònica per determinar-ne la seva antiguitat.