So de mar, onades, gavines... «Això és Cabrera», comenta Carlos de Hita amb un somriure. Per a ell, identificar sons amb paisatges, amb animals, moments del dia o època de l'any és el més normal del món. És tècnic de so i fa més de tretze anys que enregistra «paisatges sonors» de parcs naturals, boscs i animals. Divendres al vespre explicà algunes de les seves experiències a la Fundació la Caixa com a acte de clausura del cicle «Entorn a l'entorn. Els joves i el medi» organitzat pel GOB i el CIM.

Els sons enregistrats moltes vegades després d'hores d'espera, «és necessari saber avorrir-se», han acabat sent divulgats en discs i programes de ràdio. De Hita té clar que la seva feina ha de servir només com a punt de partida. «És com qui escolta música a casa, que està bé però el millor és fer-ho en directe, en un concert. Això és igual, els sons de la natura s'han d'escoltar a la natura, no enregistrats», digué de Hita. En aquest sentit, el tècnic comentà: «Els paisatges sonors no pretenen descriure paisatges, però sí suggerir, evocar...».