Mor el sociòleg i escriptor valencià Sergi Vilar als 63 anys a Barcelona

Premi Espejo de España l'any 1996 pel seu llibre La década sorprendente 1976-1986, publicà també La oposición a la dictadura 1939-1969, Cuba, socialismo y democracia (1973), El viaje y la utopía (1985), La universidad, entre el fraude y la irregularidad (1987) i El futuro de la cultura (1988), entre d'altres.

Autor de nombrosos articles i col·laboracions, el sociòleg va ser secretari de redacció de la revista Destino i de Papeles de Son Armadans dirigida per l'escriptor Camilo José Cela, amb el qual col·laborava actualment en la revista trimestral El extremali que edita la Fundació de Cela.

Sergi Vilar col·laborà també amb nombrosos mitjans informatius, com La Vanguardia, Mundo Diario, El País i Diario 16.
Vilar era doctor en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de la Sorbona de París, on va exercir posteriorment com a professor d'ambdues disciplines.

El 1969 va marxar a França després de publicar El poder está en la calle i va romandre deu anys a l'exili. Va ser militant de diversos partits, com el PCE i el PSUC i coordinà els partits socialistes del nucli basc, el Partit Socialista Popular i els socialistes catalans.