La memòria de l'escola nacionalcatòlica i les vicissituds d'una colla d'al·lots sotmesos al sistema educatiu que va dominar l'Espanya de la postguerra, duita a escena. Arriba a Palma, al Teatre Principal, el proper dia 1 d'octubre El Florido Pensil, d'Andreu Sopeña Monsalve, una obra que serà interpretada per 3xtr3s i Tanttaka amb Pep Anton Muñoz, Francesc Albiol, Pep Cortés, Carles Canut i Enric Pous. I res millor que uns actors que varen viure en les seves carns les queixalades de l'aplicació de la lògica infantil a la desmesurada educació del règim franquista.
L'escenari es convertirà en una escola-centre d'operacions fonamental per a la propaganda de l'ideari feixista; més tard la resta de tribunes des d'on el règim enviava els senyals de suport: cinema de barri, ràdio familiar, església i premsa, representada aquí per l'aparentment inofensiu Tebeo.
L'obra inclou una variada i interessant mostra de personatges entre els quals es barregen herois de cinema i de còmic amb mestres i frares. Així mateix hi haurà algunes cançons típiques de l'època, sintonies i no-dos.
Els personatges encara que parteixen d'una actitud uniforme, tenen trets diferenciadors segons la seva personalitat i el medi econòmic i social del qual provenen.
Arnús "Pep Anton Muñoz" prové d'un ambient burgès adinerat i culte, és l'«espabilat» de la classe. Roure "Francesc Albiol" prové del medi rural catalanoparlant, la qual cosa li suposa un handicap afegit en el seu procés educatiu en no comprendre a fons el contingut de les matèries sobre les quals parlen els professors. Això porta a rebre més clatellades del compte.Briones "Pep Cortés" és un emigrant desorientat. Es converteix en l'objectiu absolt dels professors i li agrada fer-se el graciós. Argelic "Carles Canut" prové d'una família petit burgesa de botiguers, gent acomodatícia als vaivens de la política. Per tal d'estar bé, Argelic fa qualsevol cosa. És el llepaculs descarat. Pujades "Enric Pous" representa la presa de consciència prematura de les classes baixes, que només ha de comparar la teoria amb la seva mísera praxi per adonar-se que algú menteix.
