Més de cinc anys sobre l'escenari i més d'un milió d'espectadors els avalen com una de les parelles més reeixides del panorama teatral. Així, poden permetre's fer qualsevol cosa en l'escenari perquè ells dos, Paco Morán i Joan Pera, són La extraña pareja, una parella que retorna a Mallorca quan no han passat quatre mesos de la seva estrena en el Teatre Municipal de Manacor, el 2 de juny.

Aquesta vegada, els espectadors els podran veure fer de les seves al pavelló poliesportiu Galatzó a Calvià dilluns que ve. Per què en un dia, en principi, tan poc avinent? Perquè la extraña pareja treballa de dimarts a diumenge en el teatre Borràs de Barcelona i, quan de veritat en tenen ganes, fan algunes actuacions a fora.

Sobre l'escenari ells dos són dos coneguts que, per circumstàncies de la vida (les seves parelles els han abandonat) es veuen abocats a compartir la casa de Morán.

Paco Morán és Óscar, un buidaampolles divertit que és, en la seva vida professional, periodista esportiu. Joan Pera dóna vida a Fèlix, un ésser hipocondríac, ordenat, molt ploraner i fràgil, que sempre aconsegueix que els altres facin el que ell vol, com feia Jack Lemmon en la pel·lícula que va protagonitzar amb Walter Matthau amb el mateix títol. De tota manera, Àngel Alonso, director d'aquesta Extraña pareja ha evitat per tots els mitjans que els dos protagonistes imitin els dos actors nord-americans.

El cavall de batalla de la comèdia és el de la convivència domèstica que protagonitzen dues persones diametralment oposades en front d'una sèrie d'elements com són la cuina, la neteja, l'ordre,... i que és plantegen, sense remei, quan dues persones decideixen compartir habitatge.

La química que ha sorgit entre els dos actors funciona a la perfecció en aquest muntatge. L'actor cordovès, que va començar als dotze anys la seva tasca sobre els escenaris s'avé a la perfecció amb Joan Pera, un català que va néixer dins una nissaga d'actors.

Dos personatges únics

En una de les seves darreres aparicions públiques com La extraña pareja, Joan Pera es va equivocar i, amb tota tranquil·litat, va dir: «Ai, ara m'he equivocat». La reacció del públic no va ser amonestar-lo, sinó que encara li va fer mambelletes.