«Ara m'agradaria que la gent pogués viure a les meves escultures», va declarar ahir a Diari de Balears el presitigiós escultor italià Arnaldo Pomodoro, que es troba a Palma passant uns dies amb uns amics i per inaugurar una obra seva adquirida per un col·leccionista mallorquí. Pomodoro, autor d'obres monumentals ubicades, per exemple, al Vaticà, la Unesco i la seu de la Pepsi-Cola a Nova York, ha pogut veure recentment complerta aquesta il·lusió de manera parcial amb un gran mural que dóna accés a una sala de convencions a Sicília. Així, diu ell, es retroba amb la seva primitiva vocació arquitectònica.

Aquests dies a Mallorca són per a Pomodoro, que ja ens ha visitat en diverses ocasions, en certa manera el pròleg d'un projecte que li fa molta il·lusió: realitzar una exposició a la Llonja, un lloc que l'impressionà quan hi contemplà fa una dècada llarga, l'exposició dedicada a Joan Miró. Seria aquesta la primera exposició d'Arnaldo Pomodoro a Espanya, ja que fins ara només s'han pogut veure obres seves en exposicions col·lectives. Atès el caràcter de presentació que té el projecte, Pomodoro vol que la mostra sigui retrospectiva perquè el públic pugui fer un recorregut pel seu itinerari artístic. La mostra reuniria quinze de les seves obres, a més d'esbossos i projectes per a les grans obres que té instal·lades a espais públics.

Arnaldo Pomodoro sintetitza així la seva evolució: va començar estudiant arquitectura, però aviat la substituí per la pintura. Tampoc no era aquest el seu camí i finalment optà per l'escultura. Les seves obres primerenques estaven fetes sota la influència de Brancussi, la qual era complementada per l'interès que li suscitaven les avantguardes històriques. Però el 1959, durant una estada a Nova York, la contemplació de la perfecció insuperable assolida per Brancussi despertà en ell la necessitat d'«assassinar el pare». Com que no podia superar-lo, decidí corrompre les formes perfectes. Començà aquí el que és el més característic de la seva producció i el que ell considera la seva aportació a l'escultura contemporània: l'acció perforadora, «com un corc», de les formes perfectes de la geometria euclidiana, la «corrupció» formal i conceptual de l'esfera, la piràmide, la columnna i el paral·lelepípede.

Monumental
Els encàrrecs fets per institucions estatals i grans corporacions suposaren un segon pas en la seva obra. Peces com les que li varen ser encarregades pel Vaticà, el Ministeri d'Assumptes Exteriors italià i la Unesco, li permeteren fer el pas del petit al monumental. Ara, com ja s'ha escrit més amunt, la il·lusió de l'escultor és que la gent pugui habitar les seves escultures.

Però aquesta ambició topa amb les dificulats que li posen els arquitectes, que segons ell, només admeten que l'escultura sigui un element ornamental de les seves construccions.

Pomodoro també parlà de les escenografies que ha realitzat per a diverses obres teatrals. Afirma que aquest és l'únic camp on ha pogut realitzar completament els seus somnis, amb la construccció d'obres que en el món real no podrien ser dutes a terme.

A final d'enguany Pomodoro inaugurarà la seva fundació a Milà, des de la quan contribuirà a la comprensió no només de la seva obra sinó també a la d'artistes joves. L'escultor, que ahir va visitar la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, afirma que a l'Estat espanyol es fa molta més atenció a l'art contemporani que a Itàlia. Pomodoro explicà que allà és molt difícil que les administracions públiques s'impliquin en la creació d'una fundació dedicada a l'art contemporani.

A més de la fundació que durà el seu nom, Pomodoro ha contribuït a la creació d'una escola per a joves en el darrer any dels estudis en l'Escola de Belles Arts. La TAM (Tècniques d'Escultura en Metall), aquest és el seu nom, acull una vintena d'alumnes de tota Itàlia que hi poden dur a terme els seus projectes. La creació de la fundació, obligarà Pomodoro a delegar les tasques de direcció d'aquesta escola, ja que considera que, a partir d'ara, no li podrà dedicar tota l'atenció que es mereix.