El teatre amateur a Mallorca pren cada vegada més força. Especialment el teatre d'institut que està seguint una línia creixent. Són ja una quinzena. El nombre d'alumnes és variable, ja que la majoria de vegades els grups es formen a partir de l'asssignatura optativa de teatre.
També hi ha alguns casos com la companyia Xicarandana, que està formada per alumnes de l'institut Guillem Sagrera però no entra dins l'horari escolar, és a dir, es practica com activitat extraescolar. D'aquesta manera poden aconseguir-se millors resultats, ja que les condicions de motivació de l'alumnat i dedicació horària són més favorables. El seu director, Joan Lacomba, fa setze anys que és al darrera d'aquesta companyia, la més antiga d'aquesta classe.
L'escola és un bon lloc per començar a introduir el fet teatral, tot i que hi ha molts entrebancs a superar, així ho han destacat diversos directors de grups d'aquest tipus com ara Jaume Mercè i Andreu Caballero de l'institut Berenguer d'Anòia; Josep Ramon Cerdà de l'institut Santa Margalida; Magdalena Serra del Madina Mayurqa, Pere Mascaró de Pius XII i Joan Lacomba de l'institut Guillem Sagrera.
Aquests entrebancs són produïts la majoria dels cops perquè l'activitat teatral no té sempre la continuïtat que la gent interessada necessitaria per tenir una millor formació.
A més, la majoria dels professors que fan l'assignatura no són diplomats en arts escèniques sinó que procedeixen d'altres àmbits i ho fan moguts per un interès pel teatre. Si no fos així, la presència del teatre quedaria reduïda al no res.
Els professors són conscients de la bona tasca que realitzen, no tan sols fent que els alumnes aprenguin a introduir-se dins el món teatral sinó també que es desinhibeixin davant qualsevol situació de la vida.
Pere Mascaró, director del grup de teatre Pius XII, destacà que «essent una assignatura optativa és una eina important dins l'ensenyament; aprenen a fer feina de manera col·lectiva a més d'expressió corporal, vocalització i desinhibició davant el públic». Joan Lacomba, Pere Mascaró i Jaume Mercè coincideixen en la següent declaració: «Per esser un bon actor abans has de ser un gran observador».
D'igual manera pensen el mateix Magdalena Serra i Josep R. Cerdà i diuen que «no pretenem crear bons actors sinó bons espectadors».
En general, els joves actors solen esser persones emprenedores i obertes, que se senten atrets pel teatre perquè d'aquesta manera tenen la possibilitat de endinsar-se en situacions que d'altre manera no poden viure, poden mostrar sentiments amagats, crear personatges, transformar-se en ells, a més de l'ocasió de pujar a un escenari i sentir-se com els actors que admiren.
Tot i això, quan s'integren dins el món teatral tenen moltes dificultats a l'hora d'expressar-se en públic i d'actuar de manera improvitzada on els nervis et poden jugar una mala passada.
Per aquest motiu, els professors procuren fer obres senzilles, sempre amb un to còmic i frívol de manera que, a més d'aprendre, es diverteixin.
El teatre jove ha anat prenent molta força la darrera dècada coincidint amb la creació de l'encontre de teatre en català a l'ensenyament secundari . Aquesta iniciativa la van promoure diversos directors que es veien amb la necessitat d'impulsar el teatre jove.