cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 23°
30°

Vento Seco (2020): Quan en Tom of Finland es converteix en Tom of Brazil

Qui seguiu aquesta secció des de Cerebreco o MoixaMental sabreu que aquesta és una de les pel·lícules que em faltava per comentar (encara que no sigui de ciència-ficció, qui ho havia de dir?) de la sèrie «Faves i cacavets». Vos present Vento Seco d’en Daniel Nolasco, una casta de compte oníric passat pel prisma d’en Tom of Finland i Pierre et Gilles.

En Sandro passa per una temporada de sequera emocional i monotonia sexual amb en Ricardo fins que coneix en Maicon de qui s’obsessiona. Això li fa despertar un jo que havia enterrat.

«Aqueix és es cine gai que vull veure»
Un senyor

Aquest film el vaig trobar de casualitat mentre cercava qualque cosa per mirar. Una de les tantes manies que tenc és només llegir la primera frase de la sinopsi d’una pel·lícula; ni cap avanç, ni tràiler ni res (arriba un moment que amb l’art, la fotografia, la música i els primers cinc minuts, un ja es pot fer una idea del que pot esperar). Una forma molt llarga de dir que em va sorprendre gratament, en contra de tot pronòstic.

Rodada amb art i mestria (5 Ang Lees), la malenconia d’aquesta obra t’agafa i et du per on vol (4 Wong Kar-wais). Visualment intensa (3 Susan Saradons), amb esquits camps (4 John Waters), una pàtina leather (3 Russ Meyers) i molt de sexe explícit (5 Miguel Ángel Silvestres); un còctel que aconsegueix que Vento Seco sigui una peça infreqüent i excepcional que només es pugui trobar enterrada a les plataformes més artístiques i subterrànies.

Vos agradarà si sou persones adultes no beates, pomots ni pomerrins.

■■□□□ Humor

■■■□□ Masclisme

■■■■■ Queerness

■■■■■ Sexe

■■■■■ Interès

Joan CiberSheep (ell/això) (moixamental.cat)

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.